La primera victòria verda va ser el 1972, quan la colla va començar a omplir un palmarès d'èxit 4d7 amb l'agulla carregat dels Castellers de Vilafranca al I Trofeu Jorba-Preciados celebrat a Barcelona el 1964. Va ser la primera participació de la colla en una competició castellera. Foto: Fons fotogràfic dels Castellers de Vilafranca. El món casteller ha viscut, fins avui, una cinquantena aproximada de cites qualificades com a concursos de castells. Des de la primera celebrada

Va ser l'1 d'octubre de 2016 quan van guanyar la jornada de dissabte i van finalitzar en la novena posició general 3d9f descarregat pels Xicots de Vilafranca al Concurs de Castells del 2016. Foto: Concurs de Castells Els Xicots de Vilafranca van tocar la glòria a Tarragona l'1 d'octubre de 2016. Va ser aleshores quan, amb 34 anys d'història, van guanyar la jornada de dissabte del Concurs de Castells per primera vegada. Una victòria buscada La primera posició va arribar despré

El copatró vilafranquí va ser clau en els orígens de l’Orde que dona lloc a la devoció barcelonina L'ordre de la Mercè. Foto d'arxiu. Què tenen en comú Sant Raimon de Penyafort, copatró de Vilafranca, i la Mare de Déu de la Mercè, protagonista de la Festa Major de Barcelona? La resposta es remunta al segle XIII i passa per la fundació de l’Orde de la Mercè. Aquesta setmana, Barcelona celebra la seva Festa Major, les Festes de la Mercè. Però darrere d’aquesta celebració contem

L’Espurna accedeix a l’espai subterrani i reconstrueix el recorregut d’un refugi que no s’havia tornat a resseguir des del conflicte El periodista Marc Paredes i l’historiador Josep Maria Feliu aixequen el tram de paviment que dona accés al refugi. Foto: L'Espurna. Amb motiu dels 90 anys de l’esclat de la Guerra Civil, l’Espurna continua investigant la Vilafranca subterrània. La recerca va començar amb la voluntat de comprovar —o desmentir— el conegut mite d’un túnel sota el

L'edició d'enguany incorpora visites com la nova biblioteca, el Parquet o els terrats de la Basílica de Santa Maria Accés al Palau del Marquès d'Alfarràs, un dels espais visitables de l'Obrim Vilafranca des de l'any passat. Foto: L'Espurna Per 9a edició, el darrer cap de setmana de setembre arriba l'Obrim Vilafranca, que ofereix la possibilitat de visitar espais de la ciutat que normalment no són accessibles per al gran públic. Enguany, seran vint les cases, edificis o indret

La concentració de l'11S de 1976 a Sant Boi era una xifra gran i constituïa la primera gran concentració del catalanisme Senyera col·locada al carrer d'Amàlia Soler, a l'alçada del parc Tívoli, amb motiu de l'11 de setembre de 1976. Foto: ACAP. Fons Jordi Valls Van ser 100.000 persones? La celebració de l’Onze de Setembre, llavors encara no s’estilava dir-ne Diada, va ser laboriosa i plena de dificultats. El motor era l’Assemblea de Catalunya i, al seu costat, el Consell de F

L'estudi alerta d’un augment del confort tèrmic desfavorable El Drac Silè, al Ball de Foc de l'any 2025. Foto: L'Espurna. El correfoc de la Festa Major de Vilafranca —tranformat com a Ball de Foc des de principis dels anys 2000— ja no es viu amb la mateixa calor que fa setanta anys. Les nits de la Festa Major s’han anat escalfant de manera significativa i, avui, participants i espectadors es troben, de mitjana, en unes condicions tèrmiques més càlides que les de mitjan segle

Cinc jornades intenses han deixat escenes inesperades, petits ensurts i moments que difícilment es repetiran Cinc dies de Festa Major donen per molt. Entre processons, castells de focs, música i cultura popular, també hi ha moments inesperats, curiosos i alguns difícilment irrepetibles. Aquestes són sis de les anècdotes que ha deixat la Festa Major de Vilafranca d’aquest 2026. 1- Un part durant el castell de focs El castell de focs va deixar una escena ben inesperada al balc

A moltíssimes cases de Vilafranca es preparen grans àpats per celebrar la Festa Major de manera especial Montserrat Escofet, preparant els canelons d'aquesta Festa Major. Foto: L'Espurna Més enllà de l'elevada activitat que succeeix als carrers de Vilafranca durant la Festa Major, una altra de les tradicions més estimades per part de molts vilafranquins i vilafranquines són els dinars i àpats dels dies centrals de la festa. Un exemple de les moltes persones que durant la prèv

Els preparatius consisteixen a treballar les flors pels Gegants, el Ball de Capgrossos, el Ball de les Gitanes i el Ball Pla Mireia Gual, preparant les flors del pal del Ball de les Gitanes. Foto: L'Espurna Un dels elements clau de Festa Major de Vilafranca són les flors, presents en diversos balls del Seguici Festiu. Enguany, la persona encarregada que la festa floreixi i llueixi de la millor manera és Mireia Gual, una jove florista de només 22 anys que fa cinc anys que té l

Cada any, membres del Ball de Diables col·loquen planxes per protegir els campanarets de la basílica Col·locació de les plaques protectores a un dels campanerets de la Basílica de Santa Maria. Foto: L'Espurna Dins de les feines que no es veuen durant els preparatius de la Festa Major de Vilafranca, trobem la tasca que fan, cada any, membres del Ball de Diables de Vilafranca, que pugen fins als campanarets de l’església de Santa Maria per protegir-ne les columnes de la pirotèc

Des de 2005, la seva perruqueria s’encarrega que la perruca del gegant llueixi pels carrers de Vilafranca Maria Engràcia Reina, a la seva perruqueria amb la perruca del gegant Ferragut. Foto: L'Espurna En esdeveniments tan complexos com la Festa Major de Vilafranca, sempre hi ha feines que passen desapercebudes, però que són realment imprescindibles. Una d'aquestes és el cas de Maria Engràcia Reina, propietària de la Perruqueria Engràcia, al carrer de Montserrat, al barri de

Cada 19 d'agost es feien celebracions litúrgiques vinculades a la capella existent a la rambla de Nostra Senyora Vista del carrer de la Parellada cap als anys trenta, encapçalat per la font de Sant Magí i al xamfrà la seva capella que fou enderrocada l'any 1970. Fons L'Abans, autor desconegut. ACAP. Foto acolorida. Sant Magí i Vilafranca són dos elements que avui dia no tenen cap relació. Només podríem trobar coincident el nom del barri de la Barceloneta-Sant Magí, però si mi

Vilafranca ja tenia una celebració consolidada quan amb prou feines arribava als 3.500 habitants Sant Fèlix en processó a la plaça de Jaume I, l'any 1949. Foto: Enric Torruella Pausas. Fons: VINSEUM. ACAP. Enguany fa 250 anys del nomenament de sant Fèlix com a copatró de Vilafranca. La data definitiva i documentada d'aquest fet va ser el 30 de gener de 1776, fet pel qual aquell mateix agost la festa major vilafranquina ja es va celebrar un 30 d'agost i no pas el dia 15, com e

L’arribada de les relíquies romanes el 1700 va impulsar una devoció que va anar guanyant protagonisme durant el segle XVIII L'antiga façana de Santa Maria, l'any 1903. Fons VINSEUM, autor desconegut, ACAP. Avui costa imaginar una Festa Major de Vilafranca que no tingui Sant Fèlix com a protagonista. El 30 d’agost és la data més assenyalada del calendari vilafranquí i la figura del màrtir romà forma part indissociable de la identitat de la festa. Però no sempre va ser així. Ab

De les bombetes incandescents dels anys seixanta als LED actuals, entrem al magatzem de l'empresa La rambla de Sant Francesc, per la Festa Major de 1976, il·luminada per les antigues lluminàries que instal·lava l'Elèctrica Güell. Foto: ACAP, Fons Josep Mestres-Hero A les portes de la Festa Major, mentre Vilafranca es prepara per viure els dies més esperats de l’any, hi ha una feina que passa gairebé desapercebuda, però sense la qual la festa no brillaria igual. Aquests dies,

La coincidència astronòmica va alterar el programa de la Festa Major i va convertir la jornada en una efemèride extraordinària per a la vila Diada de Sant Fèlix de l'any 1905. Foto: CDOCA. Col·lecció Josep Ramon Macias Soler) Imatge acolorida. Hi ha esdeveniments que, per si sols, ja són extraordinaris. Un eclipsi total de Sol n’és un. Però que aquest fenomen coincideixi exactament amb el dia gran de la Festa Major de Vilafranca és una d’aquelles casualitats que només passen

La processó més llarga de la història va ser el 1963, amb un recorregut de 3,1 quilòmetres Mapa interactiu, creat per l'Espurna, en què es pot consultar tota la informació de les processors dels darrers 100 anys. La Festa Major de Vilafranca té la peculiaritat de tenir tres processons anuals. Aquesta és una tradició que ve de lluny i que és indestriable de l'estructura festiva vilafranquina, fet que ha comportat que, amb l'acumulació dels anys, siguin molts els carrers que ha

El conjunt de set figures, conservat a la cripta de Santa Maria, constitueix una obra cabdal del patrimoni modernista català Josep Llimona, L’enterrament de Crist, 1914-1916. Marbre de Carrara. Cripta de la Basílica de Santa Maria, Vilafranca del Penedès. Parlar de L’enterrament de Crist de Josep Llimona (Barcelona, 1864-1934) implica parlar forçosament de Josep Torras i Bages, el fill de Les Cabanyes que residí a Vilafranca fins que el 1899 fou nomenat bisbe de Vic, càrrec q

Una història familiar marcada pels records d'una edició passada per aigua i una proposta inesperada que va arribar de la mà de l'alcalde Carles Mata, pare i fill, amb les samarretes de la seva administració de la Festa Major. Foto: L'Espurna. Hi ha casualitats que només passen una vegada. Carles Mata pare va ser administrador de la Festa Major de Vilafranca l’any 1996. Trenta anys després, el seu fill, també Carles Mata, ha assumit el mateix càrrec. Tots dos ho han fet amb la