El fil invisible que connecta Sant Raimon de Penyafort amb la Mercè
El copatró vilafranquí va ser clau en els orígens de l’Orde que dona lloc a la devoció barcelonina
Què tenen en comú Sant Raimon de Penyafort, copatró de Vilafranca, i la Mare de Déu de la Mercè, protagonista de la Festa Major de Barcelona? La resposta es remunta al segle XIII i passa per la fundació de l’Orde de la Mercè.
Aquesta setmana, Barcelona celebra la seva Festa Major, les Festes de la Mercè. Però darrere d’aquesta celebració contemporània hi ha una història molt més antiga, vinculada a una advocació religiosa nascuda a la Barcelona medieval i, indirectament, a un personatge estretament relacionat amb el Penedès: Raimon de Penyafort.
Sant Raimon de Penyafort (c. 1185-1275), nascut al castell de Penyafort, a l’actual municipi de Santa Margarida i els Monjos, va ser jurista, eclesiàstic i membre de l’Orde dels Predicadors. Al llarg de la seva vida va tenir una estreta relació amb la cort de Jaume I i amb l’organització de l’Església catalana. També va tenir un paper destacat en els orígens de l’Orde de la Mercè.
Una fundació a la Barcelona del segle XIII
L’Orde de la Mercè va néixer a Barcelona l’any 1218, en un context en què el rescat de cristians captius en territoris musulmans constituïa una de les principals preocupacions d’algunes institucions i confraries religioses de l’època.
La figura central dels primers moments de l’orde va ser Pere Nolasc, a qui la historiografia identifica com el seu fundador. Raimon de Penyafort hi va tenir un paper d’assessorament, mentre que el rei Jaume I en va facilitar el desenvolupament. Algunes fonts enciclopèdiques descriuen precisament l’orde com una institució fundada per Pere Nolasc amb l’assessorament de Ramon de Penyafort i l’ajuda del monarca.
La seva finalitat inicial era la redempció de captius: els membres de l’orde recaptaven almoines i recursos per aconseguir l’alliberament de cristians que es trobaven captius en territoris musulmans. En els seus primers temps, l’organització tenia una estructura que encara conservava elements propers als ordes militars, amb la participació de cavallers, ciutadans i clergues.
La fundació va quedar vinculada des del principi a l’advocació de la Mare de Déu de la Mercè.
La Mare de Déu es va aparèixer a Raimon de Penyafort?
Segons la tradició mercedària, la nit del 2 d’agost de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament a Pere Nolasc, al rei Jaume I i a Raimon de Penyafort. Segons aquest relat, els hauria encomanat la creació d’un orde dedicat a alliberar els cristians captius. Aquesta és la tradició que explica l’origen sobrenatural de l’Orde de la Mercè.
Això, però, no significa que l’aparició pugui ser presentada com un fet històric verificat. El que sí que consta històricament és l’existència a Barcelona, a començaments del segle XIII, d’un grup vinculat a Pere Nolasc i dedicat a la redempció de captius, així com la posterior consolidació de l’Orde de la Mercè.
De fet, la historiografia situa la fundació formal de l’orde a Barcelona l’any 1218. Una de les reconstruccions històriques situa l’acte el 10 d’agost d’aquell any, a la catedral de Barcelona, en presència del bisbe Berenguer de Palou i dels consellers de la ciutat, amb Pere Nolasc al capdavant.
L’any 1235, el papa Gregori IX va reconèixer l’orde i li va concedir la regla de sant Agustí. A partir d’aleshores, els mercedaris es van anar consolidant i expandint per diferents territoris de la Corona d’Aragó.
Per tant, el paper de Raimon de Penyafort és especialment rellevant: no és correcte atribuir-li en solitari la fundació de l’Orde de la Mercè, però sí considerar-lo una de les figures fonamentals dels seus orígens.
Del rescat de captius a patrona de Barcelona
La relació entre la Mare de Déu de la Mercè i Barcelona es va anar consolidant durant els segles posteriors.
L’advocació ja és documentada a Barcelona cap a l’any 1230, i entre els anys 1249 i 1267 es va dedicar un primer temple a la Mare de Déu de la Mercè. La devoció, per tant, va arrelar a la ciutat des de l’època medieval.
Però un dels episodis que explica la seva posterior identificació amb Barcelona es produeix molts segles més tard.
L’any 1687, una important plaga de llagostes va afectar Barcelona i el seu entorn. La ciutat va recórrer a la protecció de la Mare de Déu de la Mercè i, segons la tradició, la plaga va desaparèixer. Aquest episodi va reforçar extraordinàriament la devoció envers aquesta advocació.
És aquí on les fonts actuals presenten una certa diferència en la manera d’explicar la cronologia del patronatge. L’Enciclopèdia Catalana assenyala que la Mare de Déu de la Mercè va ser nomenada patrona de Barcelona pel Consell de la ciutat l’any 1637, en el context d’una plaga de llagostes.
En canvi, el Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona situa el conegut episodi de la plaga de llagostes l’any 1687 i explica que, un cop superada, el Consell de la Ciutat va proclamar la Mare de Déu de la Mercè patrona de Barcelona. El mateix document assenyala que el patronatge religiós no seria oficialitzat pel papa Pius IX fins al 1868.
I quan neixen les Festes de la Mercè?
Les festes que avui coneixem com la Festa Major de Barcelona són molt més recents que l’origen de l’advocació.
Les primeres celebracions populars de la Mercè es van començar a organitzar al segle XIX. Les fonts municipals situen les primeres festes populars en 1868, mentre que l’Ajuntament de Barcelona va començar a organitzar-les de manera més definida a partir de 1871.
Per tant, no es pot establir una línia directa entre la fundació de l’Orde de la Mercè l’any 1218 i les festes actuals com si fossin una mateixa celebració ininterrompuda. El que existeix és una continuïtat de la devoció a la Mare de Déu de la Mercè, que, amb el pas dels segles, es va convertir en un dels elements simbòlics de Barcelona i va acabar donant nom a la seva Festa Major.
A finals del segle XIX i, especialment, durant el segle XX, la Mercè va anar incorporant cada vegada més elements de cultura popular. L’Ajuntament va utilitzar la festa com un espai per mostrar manifestacions festives procedents de diferents punts de Catalunya.
Això explica una altra connexió amb el Penedès.
La Festa Major de Barcelona no és només una festa religiosa dedicada a una advocació mariana. Amb el temps s’ha convertit en un gran aparador de la cultura popular catalana per la gran afluència d'estrangers que visiten la ciutat.
Entre les manifestacions que hi han adquirit protagonisme hi ha els castells, una tradició estretament vinculada al Camp de Tarragona i al Penedès. De fet, un document de l’Ajuntament de Barcelona sobre la història de les Festes de la Mercè assenyala explícitament que la celebració incorpora tradicions procedents de diferents territoris catalans, entre les quals hi ha els castells.
Així, cada setembre, Barcelona acull una festa que, tot i tenir una identitat pròpiament barcelonina, també incorpora expressions de cultura popular d’arreu del país.
I aquí és on la connexió amb Sant Raimon de Penyafort pren una dimensió especialment interessant per al Penedès.
Una connexió que va començar fa més de 800 anys
Ramon de Penyafort va néixer al castell de Penyafort, a l’actual Santa Margarida i els Monjos, i és una de les grans figures històriques vinculades al Penedès. La seva trajectòria el va portar a Barcelona, Roma i altres centres de poder polític i religiós de la seva època.
Però entre totes les seves facetes, n'hi ha una que connecta directament amb la festa que aquests dies viu Barcelona: la seva participació en els orígens de l’Orde de la Mercè.
Per això, quan Barcelona celebra la Mercè, també es pot resseguir un fil històric que porta fins al Penedès.
No perquè Sant Raimon fos el creador de les actuals Festes de la Mercè —que van néixer molts segles després—, sinó perquè va formar part del grup de figures que van donar forma a l’orde religiós que va néixer a Barcelona l’any 1218 i que va quedar indissolublement associat a la Mare de Déu de la Mercè.
Del Castell de Penyafort a Barcelona. De Raimon de Penyafort a Pere Nolasc. De l’Orde de la Mercè a la devoció per la Mare de Déu. I, molts segles després, d’aquesta advocació a la Festa Major de Barcelona.
Una història que connecta el Penedès amb Barcelona i que va començar fa més de vuit segles.
Comentaris