5 refranys vilafranquins sobre la pluja que no podem perdre

Estrenem #DitIFet, un nou espai de L’Espurna dedicat al parlar vilafranquí i penedesenc. Un racó per recuperar paraules, expressions, dites i refranys que formen part de la nostra manera de parlar i, també, de la nostra memòria col·lectiva.

La llengua també és cultura. I preservar-la no vol dir només conservar les paraules, sinó també mantenir vives aquelles expressions que han passat de generació en generació i que expliquen una manera d’entendre el món, el territori i el nostre dia a dia.

Comencem amb 5 dites i refranys populars vilafranquins relacionats amb la pluja, expressions vinculades a la meteorologia i a la saviesa popular que no hauríem de deixar perdre. I que, aquests dies d’aiguats i de cel ben carregat, tornen a cobrar tot el sentit.

1. Vilafranca no tinguis por; ni pluja, ni soldats

Aquesta expressió transmet la idea que a Vilafranca les grans amenaces sovint fan més soroll que no pas mal. La pluja o les invasions militars, dues situacions que podien generar preocupació entre la població, es presenten com a exemples d’allò que pot semblar més greu del que realment acaba sent. Alhora, el refrany posa en valor la força i la resiliència de Vilafranca i dels seus habitants, i convida a no espantar-se abans d’hora i a afrontar les adversitats amb calma i determinació.

2. Aigua butllofada, pluja de durada

Quan la pluja fa bombolles o petites butllofes en caure sobre els bassals i el terra mullat, la saviesa popular interpreta aquest fenomen com un senyal que la pluja no serà passatgera, sinó que probablement s’allargarà durant una bona estona. És una observació tradicional de la meteorologia popular, basada en els senyals que la natura ofereix abans i durant els episodis de pluja.

3. Cel de rajoletes, aigua per les bassetes

Hi ha diverses variants d’aquesta dita segons el territori, però a Vilafranca en tenim una de pròpia: «Cel de rajoletes, aigua per les bassetes». Les «rajoletes» —també conegudes en altres indrets com a «cabretes»— fan referència als petits núvols que esquitxen el cel i que, segons la saviesa popular, anuncien l’arribada de la pluja. Una manera ben gràfica d’observar el cel i anticipar el temps a partir dels senyals de la natura.

4. Carrers mullats, calaixos eixuts

Aquesta és una expressió que relaciona la pluja amb l’activitat econòmica de la ciutat. La idea és que quan plou, els carrers es buiden i la gent es queda a casa, cosa que acaba repercutint en els comerços i en les vendes. Una dita que, amb poques paraules, resumeix com la meteorologia pot condicionar el moviment dels carrers i la vida quotidiana de Vilafranca.

5. Novembre humit, et farà ric

Si el novembre portava pluja, els camps i els ceps agafaven forces per afrontar l’hivern en millors condicions. La dita reflecteix la importància de l’aigua dins del calendari agrícola i la relació estreta entre el temps i la vida al camp. La saviesa popular sabia que una mica d’aigua en el moment adequat podia marcar la diferència i contribuir a mantenir la terra en bones condicions durant els mesos més freds.

Expressions que parlen del temps, de la terra i de la manera com els nostres avantpassats interpretaven els senyals de la natura. Una saviesa popular que també forma part del patrimoni cultural de Vilafranca i del Penedès.