Les quatre Vilafranques de parla catalana: què tenen en comú i què les fa úniques?
Hi ha municipis amb aquest nom al Penedès, Castelló, Mallorca i la Catalunya Nord
Què tenen en comú una vila del Penedès, un municipi de l'interior de Castelló, un poble del centre de Mallorca i una localitat emmurallada dels Pirineus? Totes quatre es diuen Vilafranca, formen part de territoris de parla catalana i comparteixen uns vincles històrics, lingüístics i culturals que van més enllà de les fronteres administratives.
Les quatre poblacions són Vilafranca del Penedès, Vilafranca, Vilafranca de Bonany i Vilafranca de Conflent. Tot i compartir topònim, cadascuna ha desenvolupat una personalitat pròpia, marcada pel paisatge, la història i les activitats econòmiques del seu entorn.
La coincidència ha servit també per crear una relació entre municipis. Després d'una primera trobada l'any 2006, els quatre ajuntaments han recuperat el contacte el 2026, coincidint amb el vintè aniversari d'aquella iniciativa. La primera acció d'aquesta nova etapa ha estat crear un espai web compartit per donar a conèixer els quatre municipis i estudiar possibles col·laboracions en àmbits com la cultura, el patrimoni i la promoció turística.
Vilafranca del Penedès: la més poblada i la capital del vi
La Vilafranca del Penedès és la més gran de les quatre, amb diferència. Amb 42.561 habitants l'1 de gener de 2025, és el municipi més poblat d'aquest quartet i també el que té un caràcter més urbà. Però, més enllà de les xifres, els vilafranquins ja saben bé què fa especial la seva ciutat.
La vinya i el vi són una part indestriable de la identitat penedesenca. És així com Vilafranca és coneguda com la capital del vi, un sector que ha marcat la seva economia i que també és present en l'oferta cultural i turística. Ara bé, la ciutat és molt més que vi: els castells, la Festa Major i el seu ric patrimoni arquitectònic són alguns dels trets que la fan reconeixible arreu del país.
La basílica de Santa Maria, els edificis modernistes i la plaça de Jaume I formen part d'un paisatge ben familiar per als vilafranquins. I, com no podia ser d'altra manera, la cultura popular hi té un protagonisme especial, amb una Festa Major que a finals d'agost, com bé sabem, cada any situa la ciutat al centre del calendari festiu català.
Una de les dades que millor permet posar en context aquesta Vilafranca és la seva dimensió: la seva població supera àmpliament la suma de les de Vilafranca dels Ports i Vilafranca de Conflent. Una diferència que il·lustra fins a quin punt quatre municipis amb el mateix nom poden tenir realitats ben diferents.
Vilafranca: una vila de muntanya a l'interior de Castelló
A l'interior de la província de Castelló, a la comarca dels Ports, hi ha la Vilafranca valenciana, coneguda també amb el nom oficial de Vilafranca i tradicionalment anomenada Vilafranca dels Ports per situar-la geogràficament. En castellà, també s'acostuma a anomenar Villafranca del Cid.
A diferència de la capital penedesenca, és una població de dimensions molt més reduïdes. Segons les xifres oficials de població de l'INE corresponents a l'1 de gener de 2025, hi vivien 2.115 persones.
El seu entorn és un dels trets que més la defineixen. Situada a l'interior muntanyós de Castelló, està vinculada a un paisatge de relleu, boscos i activitats tradicionals que contrasta amb el caràcter més urbà de Vilafranca del Penedès. El territori dels Ports conserva una forta identitat pròpia, marcada per la cultura popular, l'arquitectura tradicional i les formes de vida rurals.
La seva localització també permet entendre per què és una de les quatre Vilafranques de parla catalana: forma part d'un territori on el català, amb les seves particularitats locals, és una llengua històrica i quotidiana.
La diferència de població amb la Vilafranca penedesenca és considerable. Mentre que una supera els 42.000 habitants, l'altra en té poc més de 2.100. Tot i això, totes dues comparteixen nom i formen part d'un mateix projecte de relació entre municipis.
Vilafranca de Bonany: el poble mallorquí del meló
Al centre de Mallorca hi ha Vilafranca de Bonany, una localitat de caràcter rural que manté una relació estreta amb la terra i l'activitat agrícola. Les dades històriques de l'INE situen la població en 3.553 habitants al cens de 2021. Aquesta xifra permet fer-se una idea de la dimensió del municipi, tot i que no correspon al recompte més recent disponible.
Una de les seves grans singularitats és la Festa i Fira del Meló, una celebració que converteix aquest fruit en protagonista de la vida local. La fira inclou activitats relacionades amb els productes de la terra, l'artesania i les tradicions, a més de concursos dedicats al meló.
La festa té una trajectòria consolidada. El 2026 s'ha celebrat la 55a edició de la Festa del Meló i la 32a edició de la fira. És una bona mostra de com una activitat agrícola pot esdevenir un element d'identitat col·lectiva i una cita destacada del calendari local.
Vilafranca de Bonany també manté una vinculació amb el santuari de Bonany, compartit en l'àmbit devocional i patrimonial amb municipis veïns com Petra, Sant Joan i Ariany. L'església nova de Bonany va celebrar el centenari el 2025, una efemèride que va recordar la implicació dels veïns en la construcció del temple actual després que l'antic oratori s'esfondrés el 1919.
Aquesta Vilafranca mostra una altra manera d'entendre el nom compartit: una població mallorquina en què l'agricultura, les celebracions populars i el patrimoni religiós continuen tenint un pes destacat.
Vilafranca de Conflent: una vila emmurallada amb segell de la UNESCO
La quarta Vilafranca es troba a la Catalunya del Nord, al Conflent, en un entorn pirinenc que la diferencia de les altres tres. És, de fet, la més petita del grup amb diferència pel que fa a població.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística i Estudis Econòmics francès (INSEE), Vilafranca de Conflent tenia 215 habitants el 2023. A mitjans del segle XX, però, la localitat superava els 500 habitants, una evolució demogràfica que reflecteix els canvis experimentats per molts pobles rurals.
La seva principal singularitat és el patrimoni defensiu. La vila conserva unes muralles històriques que van ser reforçades al segle XVII per l'enginyer militar Sébastien Le Prestre de Vauban, al servei de la monarquia francesa. Les fortificacions es van adaptar a l'estretor de l'espai disponible i al relleu muntanyós de l'entorn.
El conjunt de les fortificacions de Vauban, del qual forma part Vilafranca de Conflent, va ser inscrit a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO el juliol de 2008. Les muralles tenen, a més, una característica arquitectònica singular: incorporen dos nivells de camins de ronda coberts, una solució que permetia reforçar la defensa de la vila.
La localitat també destaca per la seva situació estratègica a la confluència de tres valls i per la proximitat a les coves de les Canaletes, el fort Libèria i el Tren Groc, un dels transports turístics més coneguts dels Pirineus catalans. Aquesta combinació d'arquitectura militar, paisatge i patrimoni explica per què Vilafranca de Conflent és una destinació turística destacada malgrat tenir poc més de dos centenars d'habitants.
Quatre municipis, quatre dimensions
Les diferències entre les quatre Vilafranques són evidents quan es comparen les dades demogràfiques disponibles. La del Penedès és una ciutat de més de 42.000 habitants; la dels Ports ronda els 2.100; la de Bonany superava els 3.500 habitants al cens de 2021, i la de Conflent no arriba als 250.
També són diferents els seus principals atractius: el vi i la cultura popular al Penedès, el paisatge de muntanya als Ports, l'agricultura i la Festa del Meló a Mallorca, i les muralles medievals i modernes a la Catalunya del Nord.
Aquesta diversitat és precisament un dels elements que dona sentit a la iniciativa compartida. Les quatre poblacions no són iguals ni tenen les mateixes dimensions, però el nom, la llengua i una part del seu llegat cultural les connecten.
Un retrobament després de vint anys
La primera trobada entre les quatre Vilafranques es va celebrar el 2006. Vint anys després, els ajuntaments han reprès el contacte amb la voluntat de mantenir una comunicació estable i explorar noves formes de cooperació.
La primera iniciativa concreta ha estat la creació d'un espai web comú, incorporat als apartats turístics dels respectius municipis. La plataforma permet descobrir els paisatges, el patrimoni i la cultura de cadascuna de les quatre localitats.
La voluntat és que aquesta represa de relacions no es quedi només en una pàgina web, sinó que serveixi per identificar projectes compartits en àmbits com la promoció turística, la cultura, el patrimoni i l'intercanvi d'experiències municipals. A més, el retrobament té un precedent més ampli: les trobades de les Vilafranques d'Europa, que han posat en contacte municipis europeus que comparteixen aquest topònim.
Comentaris