10 coses curioses que potser no sabies de la Romeria de Vilafranca a Montserrat

Repassem els trajectes eterns, elements penedesencs i rituals curiosios d'una tradició centenària

La Romeria de Vilafranca a Montserrat és una de les tradicions més arrelades, estimades i amb més història del calendari festiu i religiós vilafranquí. Des de la seva primera celebració el 1921, se n'han fet un total de 100 edicions, comptant la d'aquest any, en què han succeït un munt d'anècdotes i fets curiosos. Amb motiu de l'efemèride d'enguany, en repassem deu que segurament no sabies.

1. Un viatge de gairebé sis hores en tren i cremallera

En les primeres romeries, el trajecte fins a Montserrat era tota una odissea que podia durar gairebé sis hores. Els pelegrins havien d'anar primer fins a Barcelona en tren, fer transbord, tornar enrere i combinar diversos transports (incloent-hi el tren i el cremallera) fins a aconseguir arribar al monestir.

2. Un canvi de data excepcional el 1926

Tot i que tradicionalment la romeria s'ha celebrat durant el mes d'octubre (coincidint amb la tardor i el calendari litúrgic de la devoció), hi ha hagut excepcions. Inicialment se celebrava entre setmana o començava el diumenge, però l'any 1926 es va produir una fita única: la romeria es va traslladar i celebrar extraordinàriament al mes d'abril.

3. Una llàntia votiva de plata com a obsequi el 1947

L'any 1947, en una demostració de devoció i germanor comarcal, la Romeria va oferir una magnífica llàntia votiva de plata al Monestir de Montserrat. Aquesta peça d'art litúrgic està decorada amb els escuts de tots els pobles de l'Alt Penedès i, avui dia, encara es pot contemplar a l'interior de la basílica.

4. La història de la Creu de Sant Miquel

L'any 1976, el Cos de Portants va costejar la instal·lacions d'una nova Creu de Sant Miquel després que una forta ventada s'endugués l'antiga. Ara fa just 50 anys d'aquell gest, enguany es torna a visitar l'indret i s'hi instal·larà una nova placa commemorativa per rememorar l'efemèride.

5. La recepció i processó des de l'estació

Més enllà dels actes centrals al santuari, el ritual de la romeria tenia una dinàmica pròpia d'arribada. Tradicionalment, en concloure els trajectes i les hores de camí, una petita processó solemnitzava l'acompanyament dels romeus i del Sant Crist des de l'estació de tren fins a la Basílica de Santa Maria per fer-hi el comiat conjunt.

6. Els Falcons de Vilafranca i el Gorro Frigi

El component excursionista i d'exhibició castellera/acrobàtica ha deixat empremta a les altures de Montserrat. Els Falcons de Vilafranca han protagonitzat la gesta d'aixecar ni més ni menys que tres pilars de cinc al cim del Gorro Frigi, un dels cims més característics i emblemàtics del massís, a 1.153 metres d'alçada, durant els anys 1989, 2009 i 2017. Aquestes actuacions es complementen amb altres presències dels falcons vilafranquins durant altres romeries a Montserrat.

7. La suplència improvisada de la Moixiganga el 1989

L'any 1989 va estar ple d'anècdotes inoblidables. El Sant Crist de Vilafranca no havia arribat a Montserrat a l'hora de la rebuda oficial de la Romeria. Davant d'aquest imprevist, la Moixiganga va fer una suplència històrica a l'hora de l'entrada a la Basílica, agafant per sorpresa tant als monjos com als escolans.

8. Sota les bastides de 1993

La Romeria de 1993 va quedar gravada a la memòria dels assistents per qüestions purament logístiques i arquitectòniques. Diversos treballs de conservació i restauració feien necessari dur a terme les obres a la Basílica de Montserrat, de manera que molts dels actes celebrats dins del temple van tenir lloc sota una gran bastida.

9. La placa de la Mare de Déu de Foix als Degotalls

Des de l'any 2001, el paisatge montserratí guarda un racó molt penedesenc: una placa de ceràmica dedicada a la Mare de Déu de Foix (Patrona i Advocada del Penedès) instal·lada al camí dels Degotalls, un dels itineraris més transitats i estimats de l'entorn de la muntanya.

10. La cultura popular i viva en plena muntanya

La petjada de la cultura popular vilafranquina batega fort a Montserrat. En diverses ocasions s'han organitzat matinades pels camins i racons del voltant del Monestir, i en l'actualitat, durant la Vetlla del dissabte, un ball de la Festa Major de Vilafranca actua en directe a l'interior de la Basílica de Montserrat, fusionant tradició local i espiritualitat montserratina.

Bibliografia:

75 anys del Cos de Portants del Sant Crist i 75 anys de romeries a Montserrat: notes per a una història / Lluís M. Udina Castell