L’horari vilafranquí: com es canvia l’hora del rellotge de la Casa de la Vila?
Instal·lat el 1883, va amb cinc minuts de retard i amaga més d’un segle de curiositats
A Vilafranca hi ha una expressió popular que tothom coneix: l’horari vilafranquí. Una manera de referir-se, amb ironia, al costum d’arribar tard. I sembla que el rellotge de l’Ajuntament també s’hi ha acabat adaptant: actualment, marca uns cinc minuts menys de l’hora real. Una curiositat que serveix de punt de partida per descobrir com es canvia l’hora d’un dels rellotges més emblemàtics de la vila i repassar-ne la història.
Una esfera que ha canviat amb els anys
El rellotge de la Casa de la Vila es va instal·lar l’any 1883, quan l’edifici encara lluïa una façana diferent de l’actual. La seva esfera tenia números romans i presentava una aparença que ha anat canviant al llarg dels anys. La instal·lació va coincidir amb una etapa de transformacions de l’edifici consistorial, que conserva els seus orígens gòtics.
La història del rellotge està estretament vinculada a les reformes de la façana de l’Ajuntament. Entre el 1909 i el 1912, l’arquitecte Eugeni Campllonch i Parés va projectar la reforma que va donar a l’edifici bona part de l’aspecte actual, amb una ornamentació d’inspiració modernista. El rellotge també va anar canviant de fesomia: en una de les etapes posteriors, l’esfera incorporava el nom de l’empresa Blasco y Liza, de Roquetas de Mar, a Almeria, al cercle interior, al voltant de les manetes. A principis dels anys 2000, es va substituir per l’esfera actual.
Un rellotge en desacord amb Santa Maria
Més enllà de l’estètica, el rellotge també ha estat motiu de confusió. Cròniques dels anys trenta i vuitanta ja recollien discrepàncies entre l’hora que marcava el rellotge de la Casa de la Vila i les campanes del campanar de Santa Maria. La diferència feia que els vilafranquins no sempre tinguessin clar quina hora havien de prendre com a referència.
Dos rellotges i dues hores
Però a l’interior de l’Ajuntament s’hi amaga una altra curiositat: un segon rellotge, situat darrere d’una contraportada, que sí que marca l’hora correcta. Així, mentre l’esfera visible des de la plaça de la Vila va uns cinc minuts endarrerida, el rellotge amagat a l’interior manté la puntualitat.
Avui, el funcionament del rellotge exterior és automàtic. El mecanisme que mou les manetes es troba a l’interior de l’edifici consistorial, en unes oficines municipals, lluny de la mirada de les persones que consulten l’hora des de la plaça. És des d’aquest espai interior que es controla el rellotge que presideix la façana.
I, malgrat els avenços tècnics, el rellotge continua tenint una particularitat ben vilafranquina: va uns cinc minuts endarrerit. Així doncs, si algun dia algú arriba tard a una cita, sempre pot recórrer a una justificació amb segell local: havia consultat el rellotge de l’Ajuntament. Al capdavall, és el rellotge de Vilafranca i, pel que sembla, també segueix el seu propi horari.
Comentaris