200 anys del bisbe Morgades, el vilafranquí clau en la Catalunya de la Renaixença

El llegat d’aquest eclesiàstic continua present en el patrimoni local i en la història del país

Josep Morgades i Gili va néixer a Vilafranca del Penedès l’any 1826. Dos-cents anys després, la seva figura encara es pot resseguir pels carrers de la vila i per alguns dels episodis més significatius de la Catalunya de la Renaixença.

Aquest 9 d'octubre de 2026 fa dos-cents anys del naixement de Josep Morgades i Gili, una de les figures eclesiàstiques més destacades de la Catalunya del segle XIX. Nascut a Vilafranca del Penedès l’octubre de 1826, Morgades va arribar a ser bisbe de Vic entre 1882 i 1899 i, posteriorment, bisbe de Barcelona fins a la seva mort, el 1901.

Però la seva trajectòria va anar molt més enllà de l’àmbit estrictament religiós. Morgades va participar en alguns dels principals moviments culturals i patrimonials de la Catalunya de la Renaixença i va mantenir una relació especialment significativa amb Vilafranca, la vila on havia nascut.

De Vilafranca al bisbat de Vic

Morgades va estudiar al Seminari de Barcelona i el 1852 va ser ordenat sacerdot. Posteriorment es va doctorar en teologia i dret canònic a la Universitat de València i va desenvolupar bona part de la seva carrera eclesiàstica a Barcelona, on va ser professor i rector del Seminari i canonge de la catedral. També va impulsar diverses iniciatives educatives i assistencials.

El 1882 va ser nomenat bisbe de Vic. Durant els disset anys que va ocupar la mitra vigatana va impulsar projectes que acabarien tenint una forta càrrega cultural i patrimonial. Entre aquests destaca la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll, un dels grans símbols de la Renaixença catalana.

Morgades va aconseguir que l’Estat cedís el monestir a la diòcesi de Vic i va posar en marxa una campanya per recaptar els recursos necessaris per a la restauració. Les obres van començar el 1886 sota el projecte de l’arquitecte Elies Rogent.

És també a Ripoll on es produeix una de les imatges més recordades de la seva trajectòria. El 21 de març de 1886, durant l’inici de les obres de restauració, Morgades va homenatjar Jacint Verdaguer i el va coronar simbòlicament en nom de Catalunya. Anys més tard, però, la relació entre el bisbe i el poeta acabaria marcada pel conflicte que va comportar la suspensió de Verdaguer.

El vincle amb el Palau d’Alfarràs

La petjada de Morgades també és visible a Vilafranca. Un dels exemples més evidents és el Palau del Marquès d’Alfarràs, l’edifici que actualment acull el col·legi Sant Ramon de Penyafort.

L’any 1899, Morgades va adquirir el palau amb l’objectiu de garantir la continuïtat del Col·legi Sant Ramon. El bisbe va comunicar aquell mateix any que havia comprat la casa perquè l’escola hi pogués continuar i que volia assegurar-ne el benefici per a la vila.

La compra es va produir poc abans que Morgades deixés el bisbat de Vic. Aquell mateix 1899 va ser nomenat bisbe de Barcelona, mentre que Josep Torras i Bages el va succeir al capdavant de la diòcesi vigatana.

Avui, el seu vincle amb l’edifici encara és físicament visible: a la façana del Palau del Marquès d’Alfarràs hi ha l’escut episcopal de Morgades.

Un bisbe en temps de canvis

La figura de Morgades s’emmarca en una Catalunya que vivia profundes transformacions socials, polítiques i culturals. La industrialització, el creixement de les ciutats, l’aparició del moviment obrer i la recuperació de la llengua i la cultura catalanes van coincidir amb la seva trajectòria.

La seva activitat va combinar l’acció pastoral amb iniciatives educatives, assistencials i culturals. Durant el seu pontificat a Vic també va impulsar la creació del Museu Episcopal de Vic i la restauració d’altres espais patrimonials, com els monestirs de Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de l’Estany, Montgrony i Lluçà.

El 1899, ja com a bisbe de Barcelona, va assumir una nova etapa que, però, seria breu. Morgades va morir a Barcelona el 8 de gener de 1901, amb 74 anys. Va ser enterrat al monestir de Ripoll, la gran obra patrimonial del seu episcopat.

Dos segles després del seu naixement, el nom de Josep Morgades continua estretament lligat a Vilafranca. La seva petjada es pot resseguir tant en el patrimoni com en el nomenclàtor de la vila. El carrer del Bisbe Morgades, al barri del Poble Nou, ja apareixia en els projectes d’urbanització del sector a finals del segle XIX i va rebre oficialment aquesta denominació l’1 d’agost de 1883, coincidint amb el seu nomenament com a bisbe de Vic. El 1936, en plena Guerra Civil, va passar a dir-se carrer de Francisco Ascaso, però el 1939 va recuperar el nom original.

La memòria del bisbe també perdura al Palau del Marquès d’Alfarràs, actual seu del col·legi Sant Ramon de Penyafort, que Morgades va adquirir el 1899 per garantir la continuïtat de l’escola. A la façana encara s’hi conserva el seu escut episcopal. Són vestigis d’un vilafranquí que va transcendir l’àmbit religiós i va tenir un paper destacat en la recuperació del patrimoni català durant la Renaixença.