Cent romeries de Vilafranca a Montserrat: una història plena de devoció i tradició
Actualitzat: Oct 13
El primer romiatge va ser el 1921 i la tradició s'ha mantingut fins avui amb poques interrupcions
Del 16 al 19 d’octubre d'aquest 2026 se celebra la 100a Romeria de Vilafranca a Montserrat. El número no coincideix amb els anys que han passat: la primera va ser el 1921, fa 105 anys, i pel camí hi ha hagut sis edicions que no es van poder fer (1925, 1934 i de 1936 a 1939).
Abans de la primera: pelegrins vilafranquins des del segle XV
Tot i que la romeria tal com la coneixem neix el 1921, Vilafranca ja pujava a Montserrat segles abans. El 1457, després d’una epidèmia (les fonts de l’època no la citen pel nom i parlen simplement de “les morts”), la vila va organitzar un romiatge a Montserrat i va fer un ciri perquè els romeus el portessin a la Verge. El pagaven diverses parts i els preveres van escollir mossèn Mestre perquè hi anés en nom de tots. Quan el 1957 es van complir 500 anys d’aquell primer romiatge del qual tenim notícia, la romeria ho va recordar.
Més ben documentat està el pelegrinatge del 6 de maig de 1612. Segons el Llibre Verd, la comunitat de Santa Maria i el Consell de la Vila van acordar anar a Montserrat per demanar pluja arran d’una greu sequera. Els pelegrins els van nomenar les confraries, cadascuna amb un nombre determinat de representants. Uns anys després, el 6 d’abril de 1628, se’n va fer un altre, amb una descripció força detallada de la sortida i de l’organització.
Com a curiositat, en tots dos casos el motiu no era només la devoció, sinó demanar un favor concret: la fi d’una pesta, l’arribada de la pluja. Als pelegrinatges antics s’hi pujava per resoldre un problema, i a la romeria d’avui s’hi puja per pregar i trobar-se.
1921: un Sant Crist, un Cos de Portants i un tren especial
El 8 de maig de 1921 es va presentar el Sant Crist del Cos de Portants de Vilafranca, juntament amb els Portants de la Concepció de Barcelona (la fotografia d’aquell dia és la primera que es conserva de la imatge). Aquella mateixa tardor ja se’l van emportar a Montserrat. L’ànima del projecte va ser el degà del Penedès, el doctor Joan Badia Capdevila, que l’11 de juny va anunciar en un discurs públic que Vilafranca, per mitjà del Cos de Portants, faria un romiatge a Montserrat del 23 al 25 d’octubre. Poc després es publicava una nota que explicava que, vist el nombre de pelegrins, s’havia gestionat un tren especial per al trajecte. Dels vint anys següents, Badia continuaria vinculat a la romeria fins a la seva mort, el 20 d’octubre del 1943, l’endemà de la romeria d’aquell any.
El viatge no s’assemblava gens al d’avui, que majoritàriament es fa en cotxe. Se sortia de Vilafranca en tren cap a Barcelona a tres quarts de nou del matí, es baixava a l’estació de França i es creuava a peu el parc de la Ciutadella fins a l’estació del Nord, d’on un altre tren, passant per Sabadell i Terrassa, portava a Monistrol. La pujada fins al monestir es feia amb el cremallera, i s’hi arribava cap a tres quarts de tres de la tarda: gairebé sis hores de viatge. Hi van anar uns 500 vilafranquins i el preu del romiatge va ser de 22 pessetes. Els romeus que ho preferien podien dinar o sopar al restaurant per 6 pessetes l’àpat, avisant la comissió amb antelació.
Part de les pregàries d’aquella primera romeria van ser pels soldats vilafranquins destinats al Marroc: mig centenar de joves havien sortit de la caserna de Vilafranca mesos abans cap a terres africanes, i tothom en tenia algun de proper. En aquells primers anys també va néixer l’himne del romiatge, amb lletra del pare Gumersind Aguilar, del Col·legi de Sant Ramon, i música de mossèn Josep Maideu Auguet, prevere de la Basílica de Santa Maria.
El camí cap a Montserrat: de sis hores a menys de tres
El trajecte va canviar ràpidament els primers anys. El 1923 els Ferrocarrils Catalans van permetre fer la tornada per Martorell, i el preu va baixar a 17,50 pessetes. El 1927 el viatge ja es feia sencer per allà: sortida de Vilafranca a les 13.30, Martorell a les 14.50, enllaç amb el cremallera a Monistrol a les 15.30 i arribada a Montserrat a les 16.20, és a dir, 2 hores i 50 minuts en total.
Els primers anys: romeus, una vetllada i un parèntesi
El 1922 el preu va pujar a 24 pessetes i els romeus van ser uns 550. Aquell any va néixer la vetllada artística del dissabte a la nit, que s’ha repetit al llarg de moltes romeries i que amb els anys s'ha transformat amb la que coneixem avui dia, amb la participació d'un ball de la Festa Major. En aquella primera ocasió, hi va participar Ramon Guasch, que més endavant seria comissari de festes del Cos, i les artistes locals Aurèlia Sancristòfol i Francesca Bové. Les excursions anaven a les ermites de Sant Jeroni, de la Trinitat, de Sant Miquel i de Santa Cecília, i fins i tot es visitava el Museu Bíblic i la Pinacoteca.
El 1923 es va arribar als 598 romeus. A l’arribada a Montserrat, els qui volien cuinar a la cel·la havien de passar per una botiga a llogar un fogó, una estufa si feia fred, cobertors i vaixella. A la tornada hi va haver un ensurt: el tren de Martorell a Vilafranca va sortir amb quatre vagons en lloc dels set contractats, i l’organització ho va protestar amb energia. El 1924 el mestre Lluís Millet, fundador de l’Orfeó Català, va escoltar amb atenció els cants dels romeus vilafranquins.
El 1925 va ser el primer any sense romeria: a mitjan setembre es va anunciar la suspensió perquè coincidia amb uns Exercicis Espirituals. L’any següent, el 1926, la romeria es va fer a la primavera (del 11 al 14 d’abril), amb un preu únic de 20 pessetes. Tot i l’època, les pluges fortes i repetides van deslluir molts actes.
El 1927, amb unes 350 persones amb cel·la, un grup de joves romeus va fer matinades amb gralles per les places de Montserrat per cridar la gent a missa. En aquella època molt poca gent sabia tocar la gralla, i la música que van fer sonar era la de la Festa Major de Vilafranca. Cap al migdia del dilluns, els romeus acabaven el Viacrucis i arribava la benedicció episcopal del bisbe de Vic.
Coques, coral i Stabat Mater
El 1928, el Forn de Sant Joan de Vilafranca va anunciar a la premsa de l’octubre que s’hi podien comprar les típiques coques de Montserrat.
El 1929 es va fundar una secció coral a la Congregació dels Dolors, oberta als socis del Cos. A Montserrat, el Viacrucis de dilluns va acabar per primera vegada davant la nova Capella de la Dolorosa, una parada que es va fer tradicional: els Portants i els assistents hi cantaven l’Stabat Mater abans de la processó de candeles. El 1930 es preveien dies de mal temps, però van ser esplèndids, i el programa anunciava que el Sant Rosari es cantaria amb orquestra i tots els cors de la comunitat i de l’Escolania.
Els anys trenta: una romeria al novembre i una capella cremada
La Segona República va posar en dubte la romeria. El 1931 va estar a punt de suspendre’s i finalment es va fer el 22 de novembre, en una sola jornada, amb un tren que sortia de Vilafranca a les 5.42 h del matí i arribava al monestir a les 7.25. Aquell any el Sant Crist no va pujar a Montserrat: l’acte final es va fer l’endemà a Santa Maria, amb adoració de la imatge. El 1932, la situació és similar, i en destaquem unes airoses matinades amb gralles que s'anunciava al programa de l'any. El 1933, pel clima anticlerical, tampoc no hi va haver la processó del Sant Crist cap a l’estació.
El 1934 la romeria ja estava tota organitzada, el programa estava imprès (amb portada de Pau Boada), però no es va celebrar. La nit del 6 d’octubre va cremar la Capella de la Mare de Déu dels Dolors, on es guardava el Sant Crist: es van perdre la documentació del Cos de Portants i totes les imatges, i el Sant Crist va ser arrencat de la creu i mutilat. Es va poder restaurar, però durant la Guerra Civil la imatge va desaparèixer. L’actual és obra de l’escultor barceloní Homs.
El 1935 la romeria va tornar, però amb uns 150 romeus, perquè molts vilafranquins consideraven que no s’havia de fer, i a Martorell hi va haver insults al pas dels pelegrins. Per Montserrat, però, aquell any va ser històric: el 27 d’octubre, pocs dies després de la romeria, tres escaladors (C. Balaguer, J. Boix i F. Costa) van coronar per primera vegada el Cavall Bernat. Del 1936 al 1939 no hi va haver romeria, per la guerra.
La represa del 1940 i els anys de mossèn Pujadas
A les darreries del 1939 el Cos de Portants es va tornar a organitzar, i el 1940 (14a edició) la romeria va tornar amb uns 400 pelegrins. Va ser la primera presidida per mossèn Tomàs Pujadas, que havia arribat a Santa Maria el 4 de juliol del 1939, va ser nomenat ecònom el 1941 i rector i degà del Penedès el 12 de desembre del 1948. Va morir el desembre de 1974: a la romeria de 1975, la primera sense ell, la gent encara recordava com passava pels vagons del tren saludant els romeus i desitjant-los una bona estada a Montserrat.
En aquests anys la romeria va anar sumant fites:
1941: el 8 de setembre es va beneir a Santa Maria el nou altar de la Mare de Déu de Montserrat.
1942: concurs fotogràfic sobre la romeria (fotos de mínim 9 x 12 cm, en blanc i negre) amb vuit premis. Aquell març, a més, el monestir va estrenar abat: Aureli M. Escarré, penedesenc.
1943: benedicció a Montserrat de la bandera principal del Cos de Portants, la primera vegada que hi pujava. El concurs fotogràfic va tenir tan poca participació que només es va concedir un premi.
1944: romeria dedicada a l’abat Blanch, vilafranquí i restaurador del monestir, amb un programa en forma de petit llibret.
1945: les pregàries van ser per la pau al món i, de passada, per la pluja, perquè feia temps que no plovia. El programa s’obria amb la poesia guanyadora d’un certamen literari celebrat a Vilafranca el 6 de maig.
1946: en el 25è aniversari del Cos de Portants, el maig es va reposar i beneir la creu de terme de La Pelegrina. A la romeria es va commemorar el centenari del naixement del bisbe Josep Torras i Bages, amb un ofici pontifical i una exposició de records personals seus.
Llàntia, castells i el final del cremallera
El 27 d’abril de 1947 s’inaugurava a Montserrat el nou tron de la Verge, i aquell octubre (21a edició) la romeria va portar l’ofrena de la llàntia votiva de l’Alt Penedès, una peça d’argent amb esmalts i escuts dels pobles de la comarca, impulsada per la comissió Abat Oliba. A l’acte hi van assistir alcaldes i delegacions de tota la comarca. El 1948 (22a edició) van actuar per primera vegada els Castellers de Vilafranca, començant una tradició que els ha portat a actuar més de cinquanta vegades a l'entorn del monestir.
El 1951, la 25a, es va celebrar com les “noces d’argent” de la romeria, amb un concurs literari sobre Vilafranca i Montserrat i el centenari de la mort de l’abat Blanch. Des dels inicis, la romeria s’ha fet gairebé sempre cap al tercer diumenge d’octubre, i cada any hi coincideixen els romeus de la parròquia barcelonina de Sant Martí del Clot. Els anys cinquanta van ser també els del Cavall Bernat: el 1952 s’hi va celebrar la primera missa al cim i el 1956 se’n va entronitzar una imatge de la Moreneta.
El maig de 1957 es va fer l’últim viatge del cremallera de Montserrat, després de més de 64 anys de servei: era el mitjà amb què pujaven els romeus des del 1921. El 1957, a més, un concurs fotogràfic sobre Montserrat va ser patrocinat pel Cos de Portants, i el 1958 la mort recent del papa Pius XII va marcar la romeria amb pregàries i dol. El 1959 es va recordar especialment el 25è aniversari del 6 d’octubre de 1934. Com a curiositat, durant els anys cinquanta, la vetllada nocturna es va fer sovint al garatge del monestir. Allà es projectaven pel·lícules i hi actuava el Cor Montserrati.
Els seixanta: Concili, castells i una flama
Durant els seixanta, la romeria va viure els seus anys de més afluència. Els romeus van passar de 550 el 1960 a més de 900 el 1963, la xifra més alta fins aleshores. El 1964 Vilafranca va retre homenatge a mossèn Tomàs Pujadas pels seus 25 anys de tasca pastoral. El 1965 els Falcons de Vilafranca van actuar per primera vegada a Montserrat.
A Montserrat, entre el 1961 i el 1965, es van fer pregàries i processons pel Concili Vaticà II, per implorar la reforma de l’Església i la unitat dels cristians, i la romeria s’hi va sumar. El 7 d’octubre de 1962, uns dies abans de la romeria, es va inaugurar al camí de Sant Miquel un monument al jocisme, moviment que va néixer a la Santa Muntanya per obra d’un vilafranquí, Albert Bonet Marrugat.
El 1968 el programa va ser per primera vegada tot en català després de la guerra, amb 625 romeus en 124 cel·les. I el diumenge 20 d’octubre, amb la romeria en marxa, va arribar a Montserrat la Llàntia de la Llengua: una flama encesa a la tomba de Pompeu Fabra, a Prada de Conflent, que els excursionistes havien portat a peu, i que es va rebre amb una concentració de corals i orfeons.
Els setanta: cinquantenaris i autocars
El 1969 van pujar 623 romeus en 125 cel·les, i el 1970, 632 en 129. Aquell any la missa a la Santa Cova no es va poder fer pel mal estat del camí i perquè el funicular no funcionava, i es va celebrar a l’ermita de Sant Miquel. Totes les cel·les ja tenien nevera elèctrica i coberteria d’acer inoxidable. El 1970, mossèn Pujadas va ser declarat Fill Adoptiu de la Vila, i el 9 de maig de 1971 es va commemorar el cinquantenari del Cos de Portants amb una missa a Santa Maria i l’homenatge als socis fundadors, als quals es van lliurar plaques-medalla. Aquell mateix octubre, la Delegación Comarcal de Sindicatos va organitzar un autocar, a 65 pessetes, per als qui volguessin passar el dia a Montserrat.
El 1972 va ser el primer any que va assistir a la romeria la Fraternitat Catòlica de Malalts i Minusvàlids. El 1973 hi van pujar més de 800 romeus, una de les romeries més nombroses, perquè la parròquia del Clot només hi va fer la romeria d’un dia i Vilafranca va poder disposar de més cel·les. Per esmorzar era típic (i encara ho és) el mató de Montserrat amb mel, que venien les placeres a la plaça davant la Font del Portal.
El 1975, uns dies abans de la romeria (l’11 d’octubre), el Cos de Portants va oferir a la vila una còpia del retrat de l’abat Blanch, pintada per Fèlix Bertran Fàbregas, i es va descobrir una placa a la plaça que duu el seu nom.
El 1976 va arribar la 50a edició. El Cos de Portants va oferir la reposició de la Creu de Sant Miquel, derruïda pel vent, amb un cost de 61.562 pessetes, i una placa ho recorda encara avui. Aquell any, a més, es fan matinades el diumenge de Romeria i l’Agrupació Fotogràfica de la Societat La Principal va convocar un concurs fotogràfic amb el tema únic “Montserrat” (86 obres) i el preu del romiatge va ser d’entre 800 i 1.025 pessetes. El 1977 es va pujar per primera vegada amb autocars, perquè l’aeri no funcionava, i el cineasta vilafranquí Joan Bages Tomàs va projectar un film sobre la romeria de l’any anterior.
Els vuitanta: papes, curses i un incendi
El 1979, per Setmana Santa, el Cos de Portants va fer un pelegrinatge a Roma: prop d’un centenar de vilafranquins, en dos autocars, entre el 7 i el 16 d’abril, amb parades a Marsella, Niça, Gènova, Florència, Venècia, Como i Milà. Al Vaticà es va lliurar al Papa Joan Pau II una placa-record igual a les de la 50a Romeria, i el 19 d’abril la Secretaria d’Estat va enviar una carta d’agraïment.
El 1980 el Cos de Portants i la romeria van col·laborar econòmicament en el quadre Sant Benet de Montserrat Gudiol, que presideix l’altar anterior al cambril de la Mare de Déu. El 1981, centenari de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya, es va fer la primera cursa atlètica Vilafranca-Montserrat (40 quilòmetres, no competitiva), organitzada pel Club Esportiu Penedès: se’n farien set edicions, fins al 1987. El 1982, Joan Pau II va visitar Montserrat el 7 de novembre, poc més de tres setmanes després d’iniciar-se la romeria.
El 1984 va ser la primera romeria organitzada pel Cos de Portants juntament amb l’Equip Parroquial. El 1986, els romeus van pujar a una muntanya encara marcada per l’incendi dels dies 5 i 6 de juliol: les flames no van arribar al monestir, però sí a la Santa Cova, que va quedar molt afectada. Aquell any Antoni Massanell i Esclassans va escriure A Santa Maria de Montserrat, una lletra per a l’ofrena que es podia cantar amb la tonada de l’himne del romiatge.
El 1987 (61a edició), els Falcons van fer el primer pilar de 5 al Gorro Frigi, a més de mil metres d’altitud, i la romeria va coincidir amb un homenatge a Albert Bonet Marrugat, amb una placa al camí de Sant Miquel.
Els noranta: obres, claus i una nova organització
El 1989, els romeus van conèixer el nou abat, Sebastià M. Bardolet, elegit el 27 de febrer, que era el número 85 de la història de l’abadia. Aquell any es recordava també l’anècdota de la Reixa dels Tontos, la botiga de records del claustre gòtic, anomenada així perquè la gent s’hi quedava badant davant del taulell i, segons es deia, hi havia una dependenta amb molt mal caràcter.
El 1991 hi va haver la novetat que les cel·les es tancaven de nit, amb una clau per a cada cap de cel·la, i un preu que s’acostava a les 4.000 pessetes per persona. El 1992 es va celebrar el IV centenari de la dedicació de la basílica, i la pluja va obligar a fer el Viacrucis a l’interior. El 1993 els romeus la van trobar plena de bastides per les obres de restauració.
El 1995 va ser la primera romeria organitzada en solitari per les Parròquies de Vilafranca, tot i que el Cos de Portants hi va col·laborar, amb un preu de les cel·les d’unes 5.000 pessetes per als quatre dies, sense el viatge. Els romeus van poder veure una nova estructura d’acer inoxidable de 15 metres, col·locada amb helicòpter i escaladors, sobre el campanar de la basílica, i van visitar l’exposició Nigra Sum del nou Museu de Montserrat.
Fins aleshores l’havien portat el Cos de Portants i diversos equips, entre els quals Martí Borrull, Josep Parera, Magí Carbó, Tomàs Puig, Josep Colomer, Francesc Escudé i Joan Marimon. Com a curiositat, el 1996, amb motiu dels 75 anys del Cos de Portants (es van fer pins commemoratius i es va repartir una reproducció en miniatura del Sant Crist), el diaca Xavier Aymerich va llegir el text introductori a la missa conventual. Trenta anys després és el rector que signa el fulletó de la 100a Romeria.
Un Sant Crist amb història
El Sant Crist és el fil conductor de tota la història. Presentat el 1921, arrencat de la creu el 1934, desaparegut durant la guerra i substituït per l’obra de l’escultor Homs, continua sent el símbol de la comunitat cristiana de Vilafranca. Els elements d’argent (poms, corona, anses i l’INRI) van substituir els de fusta els anys 1942 i 1943: quan és a la Capella, porta els poms i la corona de fusta, i l’argent es guarda sota pany i clau. Enguany, el 17 d’octubre, el Sant Crist tornarà a la Creu de Sant Miquel per descobrir la nova placa.
Segle XXI: de les 75 a les 100
El 2001 es va celebrar la 75a edició. El 2002 es va col·locar la majòlica de la Mare de Déu de Foix al camí dels Degotalls, el camí que els romeus recorren pregant el rosari el dilluns al matí. El 2020 l’edició va ser reduïda per la pandèmia, el 2021 va coincidir amb el centenari del Cos de Portants i el 2025, la 99a, amb el mil·lenari de Montserrat.
Enguany, entre el 16 i el 18 d'octubre, centenars de romeus tornen a Montserrat amb motiu del centenari de la romeria. El programa serà el mateix dels darrers anys (es pot consultar aquí), però com a acte especial hi haurà la pujada del Sant Crist a la Creu de Sant Miquel després de 50 anys, per commemorar així la reposició de l'element iconogràfic el 1976 per part del Cos de Portants vilafranquí.
Comentaris