top of page


10 curiositats que potser no sabies del Cementiri de Vilafranca
Inaugurat el 1839, és un espai amb un alt valor patrimonial Panteó de Ramon Marimon, al Cementiri de Vilafranca. Foto: L'Espurna 1. Abans, diversos cementiris L'actual recinte es va inaugurar oficialment el 1839 arran de les normatives sanitàries que obligaven a treure els enterramients fora dels nuclis habitats. Però abans d'això, la vila acumulava fins a vuit cementiris diferents repartits per espais urbans o adjunts a convents, entre els quals destacaven el situat a la pla

Enric Vidal Mach
Oct 313 min de lectura


El 2 de novembre, Dia dels Difunts: una jornada festiva que ha caigut en l'oblit
Absoltes, campanes i panellets en una tradició que omplia el calendari escolar d'una altra època Col·locació d'una corona en un nínxol al cementiri de Vilafranca l'any 1955. Autor: Reportaje Perelló. Fons: VINSEUM. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). Tots Sants anava aparellat amb el dia 2 de novembre, dia dels Difunts, i eren dos dies de festa escolar. Això va durar, més o menys, fins el 1956, perquè per aquests anys el Ministeri va reduir el nombre de festes escolars,

Antoni Ribas
Oct 313 min de lectura


L’horari vilafranquí: com es canvia l’hora del rellotge de la Casa de la Vila?
Instal·lat el 1883, va amb cinc minuts de retard i amaga més d’un segle de curiositats El rellotge de la Casa de la Vila de Vilafranca. Foto: L'Espurna. A Vilafranca hi ha una expressió popular que tothom coneix: l’horari vilafranquí. Una manera de referir-se, amb ironia, al costum d’arribar tard. I sembla que el rellotge de l’Ajuntament també s’hi ha acabat adaptant: actualment, marca uns cinc minuts menys de l’hora real. Una curiositat que serveix de punt de partida per des

Marc Paredes
Oct 242 min de lectura


Les quatre Vilafranques de parla catalana: què tenen en comú i què les fa úniques?
Hi ha municipis amb aquest nom al Penedès, Castelló, Mallorca i la Catalunya Nord Les quatre Vilafranques de parla catalana, concentrades en una sola imatge. Fotos: Maria Rosa Ferré, Javier Sorribes, Fundació Mallorca Turisme i Francesc Tellosa Què tenen en comú una vila del Penedès, un municipi de l'interior de Castelló, un poble del centre de Mallorca i una localitat emmurallada dels Pirineus? Totes quatre es diuen Vilafranca, formen part de territoris de parla catalana i

Redacció
Oct 196 min de lectura


Vilafranca, escenari del recorregut centenari dels Nens del Vendrell
47 actuacions que expliquen una història compartida Dos tres de set (3 de 7) simulatins dels Nens del Vendrell a la plaça de la Vila de Vilafranca per Sant Fèlix de l'any 1958. Fons Fotogràfic de Josep Mestres-Hero, Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). Els del Vendrell feien vermella la Festa Major de Vilafranca. Els del Vendrell eren, naturalment, els Nens del Vendrell, els castellers del Baix Penedès que cada any venien per la Festa Major. Ells i els de Valls, d’un verme

Antoni Ribas
Oct 144 min de lectura


10 coses curioses que potser no sabies de la Romeria de Vilafranca a Montserrat
Repassem els trajectes eterns, elements penedesencs i rituals curiosios d'una tradició centenària La Romeria de Vilafranca a Montserrat és una de les tradicions més arrelades, estimades i amb més història del calendari festiu i religiós vilafranquí. Des de la seva primera celebració el 1921, se n'han fet un total de 100 edicions, comptant la d'aquest any, en què han succeït un munt d'anècdotes i fets curiosos. Amb motiu de l'efemèride d'enguany, en repassem deu que segurament

Enric Vidal Mach
Oct 124 min de lectura


De Vilafranca a Tarragona: l’origen de la represa del Concurs de Castells
Antoni Ribas explica com la rivalitat entre Valls i el Vendrell va encendre la metxa d'una competició viva Actuació amb els Castellers de Vilafranca, Minyons de l'Arboç i Nens del Vendrell durant la Diada de Sant Fèlix el 1969, quan es va celebrar el II Concurs Anxaneta de Plata a la plaça de la Vila de Vilafranca. Foto: Foto: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Pere Català Roca El Concurs de Castells de Tarragona és fill de Vilafranca. Ras i curt. I pesi a qui pesi. La represa

Antoni Ribas
Oct 18 min de lectura


Tots els castells que han permès als Verds guanyar tretze edicions del Concurs
La primera victòria verda va ser el 1972, quan la colla va començar a omplir un palmarès d'èxit 4d7 amb l'agulla carregat dels Castellers de Vilafranca al I Trofeu Jorba-Preciados celebrat a Barcelona el 1964. Va ser la primera participació de la colla en una competició castellera. Foto: Fons fotogràfic dels Castellers de Vilafranca. El món casteller ha viscut, fins avui, una cinquantena aproximada de cites qualificades com a concursos de castells. Des de la primera celebrada

Enric Vidal Mach
Sep 305 min de lectura


El túnel secret de l'avinguda de Barcelona: descobrim l'accés a un nou refugi de la guerra
Un grup d’amics el va descobrir durant el soterrament de les vies i ara un mapa n’ha permès identificar l’origen Un dels accessos al refugi de la Guerra Civil del Pont del Carril. Foto: L'Espurna. Cada dia són centenars els vehicles i les persones que transiten per una de les principals vies de Vilafranca, l’avinguda de Barcelona. Però, en un punt proper a la zona del Pont del Carril i la llosa de la via, s’hi amaga una part desconeguda de la història de la ciutat: un refugi-

Marc Paredes
Sep 282 min de lectura


El fil invisible que connecta Sant Raimon de Penyafort amb la Mercè
El copatró vilafranquí va ser clau en els orígens de l’Orde que dona lloc a la devoció barcelonina L'ordre de la Mercè. Foto d'arxiu. Què tenen en comú Sant Raimon de Penyafort, copatró de Vilafranca, i la Mare de Déu de la Mercè, protagonista de la Festa Major de Barcelona? La resposta es remunta al segle XIII i passa per la fundació de l’Orde de la Mercè. Aquesta setmana, Barcelona celebra la seva Festa Major, les Festes de la Mercè. Però darrere d’aquesta celebració contem

Marc Paredes
Sep 246 min de lectura


El refugi de la Guerra Civil que s’amaga sota Sant Francesc i que apunta cap a l’avinguda de Tarragona
L’Espurna accedeix a l’espai subterrani i reconstrueix el recorregut d’un refugi que no s’havia tornat a resseguir des del conflicte El periodista Marc Paredes i l’historiador Josep Maria Feliu aixequen el tram de paviment que dona accés al refugi. Foto: L'Espurna. Amb motiu dels 90 anys de l’esclat de la Guerra Civil, l’Espurna continua investigant la Vilafranca subterrània. La recerca va començar amb la voluntat de comprovar —o desmentir— el conegut mite d’un túnel sota el

Marc Paredes
Sep 213 min de lectura


La Festa Major de 1976: 50 anys del primer Sant Fèlix postfranquista
L'arribada de la Marxa de la Llibertat o un pregó que va generar polèmica van marcar la celebració Arribada de la Marxa de la Llibertat a Vilafranca, el 29 d'agost de 1976. Foto: ACAP. El 20 de novembre de 1975 va morir el dictador Francisco Franco. Tres mesos abans, Vilafranca celebrava, encara sense saber-ho, la darrera Festa Major dins la dictadura que des de 1939 havia marcat la celebració en diversos aspectes, com la forta presència de l'àmbit religiós o la constant apar

Enric Vidal Mach
Aug 254 min de lectura


L’altra casa de sant Fèlix: l'antiga imatge del patró viu a Cal Pepitu Esteva
La talla que va sortir entre 1939 i 1959 es conserva a la rerebotiga de la Impremta Esteva, un espai convertit en petit santuari familiar L'antiga imatge de sant Fèlix. Autor desconegut. ACAP. A la plaça de la Constitució, sota les voltes, a la rerebotiga de la Impremta Esteva, hi té estada fixa la vella imatge de sant Fèlix que, durant vint anys (1939-1959), va presidir la Festa Major de Vilafranca. Cal Papitu Esteva és l’altra casa de sant Fèlix, o la casa de l’altre Sant F

Antoni Ribas
Aug 237 min de lectura


Sant Magí a Vilafranca: el llegat d’una capella i una devoció desaparegudes
Cada 19 d'agost es feien celebracions litúrgiques vinculades a la capella existent a la rambla de Nostra Senyora Vista del carrer de la Parellada cap als anys trenta, encapçalat per la font de Sant Magí i al xamfrà la seva capella que fou enderrocada l'any 1970. Fons L'Abans, autor desconegut. ACAP. Foto acolorida. Sant Magí i Vilafranca són dos elements que avui dia no tenen cap relació. Només podríem trobar coincident el nom del barri de la Barceloneta-Sant Magí, però si mi

Enric Vidal Mach
Aug 184 min de lectura


250 anys del patronatge de sant Fèlix: així van ser els primers anys de la Festa Major
Vilafranca ja tenia una celebració consolidada quan amb prou feines arribava als 3.500 habitants Sant Fèlix en processó a la plaça de Jaume I, l'any 1949. Foto: Enric Torruella Pausas. Fons: VINSEUM. ACAP. Enguany fa 250 anys del nomenament de sant Fèlix com a copatró de Vilafranca. La data definitiva i documentada d'aquest fet va ser el 30 de gener de 1776, fet pel qual aquell mateix agost la festa major vilafranquina ja es va celebrar un 30 d'agost i no pas el dia 15, com e

Enric Vidal Mach
Aug 178 min de lectura


De Santa Maria a Sant Fèlix: el canvi que va marcar la Festa Major
L’arribada de les relíquies romanes el 1700 va impulsar una devoció que va anar guanyant protagonisme durant el segle XVIII L'antiga façana de Santa Maria, l'any 1903. Fons VINSEUM, autor desconegut, ACAP. Avui costa imaginar una Festa Major de Vilafranca que no tingui Sant Fèlix com a protagonista. El 30 d’agost és la data més assenyalada del calendari vilafranquí i la figura del màrtir romà forma part indissociable de la identitat de la festa. Però no sempre va ser així. Ab

Marc Paredes
Aug 155 min de lectura


Joan Güell, l’home que posa llum a la Festa Major i que conserva les antigues lluminàries
De les bombetes incandescents dels anys seixanta als LED actuals, entrem al magatzem de l'empresa La rambla de Sant Francesc, per la Festa Major de 1976, il·luminada per les antigues lluminàries que instal·lava l'Elèctrica Güell. Foto: ACAP, Fons Josep Mestres-Hero A les portes de la Festa Major, mentre Vilafranca es prepara per viure els dies més esperats de l’any, hi ha una feina que passa gairebé desapercebuda, però sense la qual la festa no brillaria igual. Aquests dies,

Redacció
Aug 144 min de lectura


Així es va viure l'eclipsi total de Sol del dia de Sant Fèlix de 1905
La coincidència astronòmica va alterar el programa de la Festa Major i va convertir la jornada en una efemèride extraordinària per a la vila Diada de Sant Fèlix de l'any 1905. Foto: CDOCA. Col·lecció Josep Ramon Macias Soler) Imatge acolorida. Hi ha esdeveniments que, per si sols, ja són extraordinaris. Un eclipsi total de Sol n’és un. Però que aquest fenomen coincideixi exactament amb el dia gran de la Festa Major de Vilafranca és una d’aquelles casualitats que només passen

Marc Paredes
Aug 95 min de lectura


Quantes vegades ha passat la processó pel teu carrer des de 1926? Consulta-ho al nostre mapa
La processó més llarga de la història va ser el 1963, amb un recorregut de 3,1 quilòmetres Mapa interactiu, creat per l'Espurna, en què es pot consultar tota la informació de les processors dels darrers 100 anys. La Festa Major de Vilafranca té la peculiaritat de tenir tres processons anuals. Aquesta és una tradició que ve de lluny i que és indestriable de l'estructura festiva vilafranquina, fet que ha comportat que, amb l'acumulació dels anys, siguin molts els carrers que ha

Enric Vidal Mach
Aug 45 min de lectura


L'Enterrament de Crist de Josep Llimona, una de les joies artístiques de Vilafranca
El conjunt de set figures, conservat a la cripta de Santa Maria, constitueix una obra cabdal del patrimoni modernista català Josep Llimona, L’enterrament de Crist, 1914-1916. Marbre de Carrara. Cripta de la Basílica de Santa Maria, Vilafranca del Penedès. Parlar de L’enterrament de Crist de Josep Llimona (Barcelona, 1864-1934) implica parlar forçosament de Josep Torras i Bages, el fill de Les Cabanyes que residí a Vilafranca fins que el 1899 fou nomenat bisbe de Vic, càrrec q

Xavier Hernàndez Ventosa
Aug 16 min de lectura
Encabezado 3
bottom of page
