Més calor durant els correfocs que fa 70 anys: la URV estudia el cas de Vilafranca
L'estudi alerta d’un augment del confort tèrmic desfavorable

El correfoc de la Festa Major de Vilafranca —tranformat com a Ball de Foc des de principis dels anys 2000— ja no es viu amb la mateixa calor que fa setanta anys. Les nits de la Festa Major s’han anat escalfant de manera significativa i, avui, participants i espectadors es troben, de mitjana, en unes condicions tèrmiques més càlides que les de mitjan segle XX.
Aquesta és una de les conclusions d’un estudi elaborat per un equip investigador del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha analitzat l’evolució de la temperatura i del confort tèrmic durant sis grans correfocs celebrats entre 1950 i 2023. Entre els municipis estudiats hi ha Vilafranca del Penedès, juntament amb Reus, Mataró, el Vendrell, Tarragona i Barcelona.
La recerca, publicada a la revista científica Climate, ha analitzat les condicions meteorològiques entre les nou i les onze de la nit, la franja habitual en què tenen lloc aquests espectacles.
Vilafranca, entre les ciutats on més puja la temperatura
El cas de Vilafranca és especialment significatiu. L’estudi constata que en ciutats del prelitoral com Vilafranca, Reus o el Vendrell, la temperatura mitjana durant els correfocs augmenta més de 0,3 °C per dècada.
Es tracta d’una tendència estadísticament significativa que evidencia que els correfocs actuals es desenvolupen en un ambient nocturn considerablement més càlid que el de les dècades centrals del segle XX.
A partir dels anys noranta, les nits més càlides del que era habitual entre 1961 i 1990 es fan cada vegada més freqüents i intenses. Paral·lelament, les nits excepcionalment fresques pràcticament desapareixen.
En el cas de Vilafranca, això té una incidència directa en un dels actes més característics de la Festa Major: un espectacle que combina activitat física, aglomeracions i exposició directa a la calor dels elements pirotècnics.

Més calor i més sensació d’incomoditat
La investigació no estudia únicament la temperatura. Els autors també han calculat diferents índexs de confort tèrmic que tenen en compte factors com la humitat, el vent, la radiació tèrmica i la manera com el cos humà percep la calor.
Els resultats apunten cap a una evolució clara: cada vegada hi ha més nits en què les condicions entren en categories de precaució o d’estrès tèrmic moderat.
La majoria dels correfocs continuen celebrant-se en condicions considerades segures, però l’augment de la incomoditat tèrmica és especialment evident en municipis de l’interior i del prelitoral, com Vilafranca.
Això és especialment rellevant en un correfoc, on la calor ambiental se suma a la produïda per la pirotècnia i a l’esforç físic dels participants.
Un nou repte per a la Festa Major
Els investigadors adverteixen que aquest escenari pot acabar tenint conseqüències sobre l’organització d’aquest tipus d’actes. En un context de nits cada vegada més càlides, plantegen que en el futur es puguin haver d’adaptar aspectes com els horaris, els recorreguts, la durada dels actes o les mesures preventives.
L’estudi, però, no planteja que els correfocs deixin de celebrar-se. Els autors defensen la necessitat d’incorporar criteris climàtics i de confort tèrmic en la seva planificació per garantir la continuïtat d’aquest patrimoni cultural.
La recerca també té una limitació: les dades utilitzades provenen de models climàtics i de reanàlisi i no de sensors instal·lats al mateix carrer durant cada correfoc. Tot i això, els investigadors consideren que permeten obtenir una primera aproximació sòlida a l’impacte de l’escalfament nocturn sobre aquestes celebracions.





Comentaris