El 2 de novembre, Dia dels Difunts: una jornada festiva que ha caigut en l'oblit
Absoltes, campanes i panellets en una tradició que omplia el calendari escolar d'una altra època

Tots Sants anava aparellat amb el dia 2 de novembre, dia dels Difunts, i eren dos dies de festa escolar.
Això va durar, més o menys, fins el 1956, perquè per aquests anys el Ministeri va reduir el nombre de festes escolars, ja que es feien un munt, entre les religioses i les patriòtico-feixistes (Estudiante Caído, Unificación, mort de José Antonio...).
El dia 1 era Tots Sants, festa religiosa que feia tota la societat. Era com un diumenge, però ple de rams de flors... Hi havia parades de floristes a la plaça i a les funeràries (Trius, l'oficial, al carrer de Santa Maria, i Montsant, a la carretera de Sant Martí, que cobria alguns pobles de la comarca) tenien exposats rams de flors que no es marcien. Alguns eren fets amb flors seques i altres, de llauna i pintats.
Els de flors seques o de paper maixé eren acolorits i hi predominaven els colors morat, blanc i groc. Els de llauna eren una veritable obra artesanal. Unes corones —de mides diverses— en les quals hi havia flors (roses, bàsicament) i fulles. Al primer moment feien bona impressió, però al cap d'uns dies de penjats als cementiris es rovellaven... Els rams de flors seques o de paper maixé es descolorien i es desfiguraven... No hi ha res més lleig que un cementiri al cap d'uns dies de Tots Sants...
Absoltes
La tarda del dia de Tots Sants, els capellans de les dues parròquies de la vila es traslladaven en processó al cementiri i allí anaven d'una tomba a l'altra fins que es feia fosc, cantant i resant absoltes davant els nínxols o panteons que les famílies havien encarregat.
Al cementiri coincidien amb les diverses famílies que hi anaven, i el passeig central esdevenia com una petita rambla de la vila, en la qual de tant en tant hom es topava amb la comitiva dels capellans cantant el gorigori fúnebre.
Dies irae, dies illa...
Pocs anys abans del Concili Vaticà II, aquest ritual d'absoltes particulars i amb estipendi es va reduir i es va fer una pregària general col·lectiva a primera hora de la tarda, abans que el sol comencés a pondre's.
Vist des del cementiri, el sol es pon darrere la muntanya punxeguda de Celma.
Des del campanar, en Miquel Puig, juntament amb els seus fills, anava tocant a morts, fent rodar l'Assumpta amb un toc llarg i greu, acompanyada per les notes de les altres dues campanes menors.
La tarda anava caient i al cementiri llavors lluïen amb esplendor els brandons i els flams que moltes famílies havien posat davant les tombes. Impressionava.
Just a la porta d'entrada del cementiri, dos panteons causaven impacte. A l'esquerra, el construït el 1939 per acollir les persones franquistes i de dretes mortes violentament durant la guerra. És un panteó de factura feixista i dos grans gresols flanquegen una creu rodona. Era l'únic dia que s'encenien els gresols i a la creu hi havia una corona de llorer amb una cinta de la bandera espanyola.
Amb l'arribada de la democràcia municipal, va desfigurar-se la identitat franquista del panteó. Al seu davant, un panteó clàssic, d'estampa gotitzant, és la capella mortuòria dels Inglada Via, els benefactors de l'Asil de la carretera de Sant Martí. Aquell dia, la capella-sepultura tenia la porta oberta, uns flams encesos al peu de l'altar i rams de flors. I dues dones asilades cuidaven del sepulcre tot el dia. Altres panteons estaven tancats i d'altres lluïen rams de flors.
L'Ajuntament també portava cada any una corona a la tomba A. Matilde, panteó on és enterrat Eugeni d'Ors.
Tres misses
L'endemà, dia 2, era només festa escolar i, per als que eren escolans, un dia especialment carregat de feina, perquè els capellans aquest dia celebraven tres misses. «Trinar», se'n diu o se'n deia. I, amb la normativa antiga del dejuni eucarístic, era un dia que passaven algunes hores en dejú... «I trinaven»: es feia aquest joc de paraules.
A la sagristia era un no parar. I els escolans s'havien repartit la feina.
Aquests dos dies d'intens treball eren compensats amb una castanyada —amb panellets!— que Mn. Vinyeta organitzava cada any. S'anava d'excursió a una font de les rodalies: la Bleda, els Monjos, Moja, Sant Miquel... S'hi anava i se'n tornava a peu, i allà es torraven les castanyes. Els panellets es portaven amb una gran capsa de llauna de galetes, de les d'abans!, i a vegades apareixia un porró de moscatell.






Comentaris