top of page

10 curiositats que potser no sabies del Cementiri de Vilafranca

Oct 31
3 min de lectura

Inaugurat el 1839, és un espai amb un alt valor patrimonial


Panteó de Ramon Marimon, al Cementiri de Vilafranca. Foto: L'Espurna
Panteó de Ramon Marimon, al Cementiri de Vilafranca. Foto: L'Espurna

1. Abans, diversos cementiris

L'actual recinte es va inaugurar oficialment el 1839 arran de les normatives sanitàries que obligaven a treure els enterramients fora dels nuclis habitats. Però abans d'això, la vila acumulava fins a vuit cementiris diferents repartits per espais urbans o adjunts a convents, entre els quals destacaven el situat a la plaça de Jaume I o el del convent de Sant Francesc.



2. Un reconeixement europeu de primer nivell

Lluny de ser un espai menor, el cementiri de Vilafranca està reconegut oficialment entre els 50 més emblemàtics de Catalunya, forma part de la prestigiosa Associació de Cementiris Significatius d'Europa (ASCE) i ha estat finalista en diversos concursos estatals per triar el millor recinte funerari.



3. L'ombra d'un atemptat contra Hitler

Una de les tombes més sorprenents del recinte guarda les restes de Margarete von Hase, enterrada aquí el 1968. Era la vídua del general alemany Paul von Hase, qui va ser executat pel règim nazi després de fallar en el heroic i fallit atemptat contra Adolf Hitler el juliol de 1944 (l'Operació Valquíria). Von Hase, després que el seu marit fos assassinat, es va traslladar a Segur de Calafell i va morir a l'Hospital de Vilafranca. Va ser enterrada al cementiri vilafranquí arran de la seva pròpia voluntat.



4. Eugeni d'Ors i el misteri de la Matilde

El conegut panteó coronat per un àngel pregat (amb la inscripció "A Matilde") i on reposa Eugeni d'Ors amaga una història tràgica: la d'una jove de 26 anys morta per l'impacte d'una bala perduda. Anys més tard, amb Ors ja sepultat, va transcendir la curiosa connexió que l'intel·lectual va decidir ser enterrat molt a prop d'ella en descobrir que, de manera remota, eren familiars llunyans.


Panteó d'Eugeni d'Ors amb la inscripció 'A Matilde'. Foto: L'Espurna
Panteó d'Eugeni d'Ors amb la inscripció 'A Matilde'. Foto: L'Espurna

5. 14 anys per aixecar la capella

L'encàrrec del projecte de la capella pública va ser promogut per Pau Milà i Fontanals l'any 1864, però entre problemes de finançament, tràmits i dissenys, no es va enllestir del tot fins a l'any 1878. Com a detall artístic, als angles exteriors compta amb gàrgoles amb figures d'animals.   



6. Una arquitectura dissenyada en forma de creu

El projecte original del recinte fúnebre vilafranquí no es va concebre de manera aleatòria. L'espai es va estructurar a partir d'un eix central geomètric en forma de gran creu grega, dissenyant un traçat ortogonal on s'articulaven perfectament les vies, els blocs de nínxols i els panteons.   



7. Els capellans, sota terra

Davant de la capella del cementiri s'ubica un panteó subterrani que pot passar desaparcebut. Allà s'hi troben enterrats alguns dels capellans i preveres més destacats de la societat vilafranquina del segle XX, com ara figures de la talla de Joan Vinyeta o Josep Maideu.   


Panteó subterrani dels capellans de Vilafranca. Foto: 1985, ACAP, Fons Jordi Valls
Panteó subterrani dels capellans de Vilafranca. Foto: 1985, ACAP, Fons Jordi Valls

8. Una visita molt especial: quan el Sant Crist va anar al cementiri

L'any 1952, amb motiu de la celebració de la Santa Missió a Vilafranca, es va viure un fet insòlit. Centenars de vilafranquins van protagonitzar una processó massiva acompanyant la imatge del Sant Crist fins al recinte del cementiri per celebrar un dels actes religiosos centrals d'aquell programa.   


Centenars de vilafranquins i la imatge del Sant Crist, a la visita al cementiri el 1952. Foto: ACAP, Fons VINSEUM
Centenars de vilafranquins i la imatge del Sant Crist, a la visita al cementiri el 1952. Foto: ACAP, Fons VINSEUM

9. El gran projecte d'ampliació subterrània (que no es va fer)

Amb l'expansió demogràfica de la vila, als anys vuitanta els arquitectes van redactar un projecte molt ambiciós per convertir part del recinte en un cementiri-parc amb galeries subterrànies. Finalment, per qüestions pràctiques i pressupostàries, es va optar per anar executant ampliacions per fases menys faraòniques.   


Plànol de la prevista ampliació del cementiri als anys vuitanta, que finalment no es va executar. Foto: Fins arribar aquí tot va anar bé. El cementiri de Vilafranca
Plànol de la prevista ampliació del cementiri als anys vuitanta, que finalment no es va executar. Foto: Fins arribar aquí tot va anar bé. El cementiri de Vilafranca


10. Un cementiri emmurallat

El mur de tancament exterior que suporta l'actual reixat conté blocs de pedra de la fortificació medieval del segle XIV, fent així un exercici d’aprofitament de materials que s'acostumava a fer per edificar grans construccions.

Comentaris


Som el mitjà cultural de Vilafranca-5.png
bottom of page