Antoni Ribas explica com la rivalitat entre Valls i el Vendrell va encendre la metxa d'una competició viva Actuació amb els Castellers de Vilafranca, Minyons de l'Arboç i Nens del Vendrell durant la Diada de Sant Fèlix el 1969, quan es va celebrar el II Concurs Anxaneta de Plata a la plaça de la Vila de Vilafranca. Foto: Foto: Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Pere Català Roca El Concurs de Castells de Tarragona és fill de Vilafranca. Ras i curt. I pesi a qui pesi. La represa

La primera victòria verda va ser el 1972, quan la colla va començar a omplir un palmarès d'èxit 4d7 amb l'agulla carregat dels Castellers de Vilafranca al I Trofeu Jorba-Preciados celebrat a Barcelona el 1964. Va ser la primera participació de la colla en una competició castellera. Foto: Fons fotogràfic dels Castellers de Vilafranca. El món casteller ha viscut, fins avui, una cinquantena aproximada de cites qualificades com a concursos de castells. Des de la primera celebrada

Un grup d’amics el va descobrir durant el soterrament de les vies i ara un mapa n’ha permès identificar l’origen Un dels accessos al refugi de la Guerra Civil del Pont del Carril. Foto: L'Espurna. Cada dia són centenars els vehicles i les persones que transiten per una de les principals vies de Vilafranca, l’avinguda de Barcelona. Però, en un punt proper a la zona del Pont del Carril i la llosa de la via, s’hi amaga una part desconeguda de la història de la ciutat: un refugi-

El copatró vilafranquí va ser clau en els orígens de l’Orde que dona lloc a la devoció barcelonina L'ordre de la Mercè. Foto d'arxiu. Què tenen en comú Sant Raimon de Penyafort, copatró de Vilafranca, i la Mare de Déu de la Mercè, protagonista de la Festa Major de Barcelona? La resposta es remunta al segle XIII i passa per la fundació de l’Orde de la Mercè. Aquesta setmana, Barcelona celebra la seva Festa Major, les Festes de la Mercè. Però darrere d’aquesta celebració contem

L’Espurna accedeix a l’espai subterrani i reconstrueix el recorregut d’un refugi que no s’havia tornat a resseguir des del conflicte El periodista Marc Paredes i l’historiador Josep Maria Feliu aixequen el tram de paviment que dona accés al refugi. Foto: L'Espurna. Amb motiu dels 90 anys de l’esclat de la Guerra Civil, l’Espurna continua investigant la Vilafranca subterrània. La recerca va començar amb la voluntat de comprovar —o desmentir— el conegut mite d’un túnel sota el

L'arribada de la Marxa de la Llibertat o un pregó que va generar polèmica van marcar la celebració Arribada de la Marxa de la Llibertat a Vilafranca, el 29 d'agost de 1976. Foto: ACAP. El 20 de novembre de 1975 va morir el dictador Francisco Franco. Tres mesos abans, Vilafranca celebrava, encara sense saber-ho, la darrera Festa Major dins la dictadura que des de 1939 havia marcat la celebració en diversos aspectes, com la forta presència de l'àmbit religiós o la constant apar

La talla que va sortir entre 1939 i 1959 es conserva a la rerebotiga de la Impremta Esteva, un espai convertit en petit santuari familiar L'antiga imatge de sant Fèlix. Autor desconegut. ACAP. A la plaça de la Constitució, sota les voltes, a la rerebotiga de la Impremta Esteva, hi té estada fixa la vella imatge de sant Fèlix que, durant vint anys (1939-1959), va presidir la Festa Major de Vilafranca. Cal Papitu Esteva és l’altra casa de sant Fèlix, o la casa de l’altre Sant F

Cada 19 d'agost es feien celebracions litúrgiques vinculades a la capella existent a la rambla de Nostra Senyora Vista del carrer de la Parellada cap als anys trenta, encapçalat per la font de Sant Magí i al xamfrà la seva capella que fou enderrocada l'any 1970. Fons L'Abans, autor desconegut. ACAP. Foto acolorida. Sant Magí i Vilafranca són dos elements que avui dia no tenen cap relació. Només podríem trobar coincident el nom del barri de la Barceloneta-Sant Magí, però si mi

Vilafranca ja tenia una celebració consolidada quan amb prou feines arribava als 3.500 habitants Sant Fèlix en processó a la plaça de Jaume I, l'any 1949. Foto: Enric Torruella Pausas. Fons: VINSEUM. ACAP. Enguany fa 250 anys del nomenament de sant Fèlix com a copatró de Vilafranca. La data definitiva i documentada d'aquest fet va ser el 30 de gener de 1776, fet pel qual aquell mateix agost la festa major vilafranquina ja es va celebrar un 30 d'agost i no pas el dia 15, com e

L’arribada de les relíquies romanes el 1700 va impulsar una devoció que va anar guanyant protagonisme durant el segle XVIII L'antiga façana de Santa Maria, l'any 1903. Fons VINSEUM, autor desconegut, ACAP. Avui costa imaginar una Festa Major de Vilafranca que no tingui Sant Fèlix com a protagonista. El 30 d’agost és la data més assenyalada del calendari vilafranquí i la figura del màrtir romà forma part indissociable de la identitat de la festa. Però no sempre va ser així. Ab

De les bombetes incandescents dels anys seixanta als LED actuals, entrem al magatzem de l'empresa La rambla de Sant Francesc, per la Festa Major de 1976, il·luminada per les antigues lluminàries que instal·lava l'Elèctrica Güell. Foto: ACAP, Fons Josep Mestres-Hero A les portes de la Festa Major, mentre Vilafranca es prepara per viure els dies més esperats de l’any, hi ha una feina que passa gairebé desapercebuda, però sense la qual la festa no brillaria igual. Aquests dies,

La coincidència astronòmica va alterar el programa de la Festa Major i va convertir la jornada en una efemèride extraordinària per a la vila Diada de Sant Fèlix de l'any 1905. Foto: CDOCA. Col·lecció Josep Ramon Macias Soler) Imatge acolorida. Hi ha esdeveniments que, per si sols, ja són extraordinaris. Un eclipsi total de Sol n’és un. Però que aquest fenomen coincideixi exactament amb el dia gran de la Festa Major de Vilafranca és una d’aquelles casualitats que només passen

La processó més llarga de la història va ser el 1963, amb un recorregut de 3,1 quilòmetres Mapa interactiu, creat per l'Espurna, en què es pot consultar tota la informació de les processors dels darrers 100 anys. La Festa Major de Vilafranca té la peculiaritat de tenir tres processons anuals. Aquesta és una tradició que ve de lluny i que és indestriable de l'estructura festiva vilafranquina, fet que ha comportat que, amb l'acumulació dels anys, siguin molts els carrers que ha

El conjunt de set figures, conservat a la cripta de Santa Maria, constitueix una obra cabdal del patrimoni modernista català Josep Llimona, L’enterrament de Crist, 1914-1916. Marbre de Carrara. Cripta de la Basílica de Santa Maria, Vilafranca del Penedès. Parlar de L’enterrament de Crist de Josep Llimona (Barcelona, 1864-1934) implica parlar forçosament de Josep Torras i Bages, el fill de Les Cabanyes que residí a Vilafranca fins que el 1899 fou nomenat bisbe de Vic, càrrec q

Impulsada l'any 1967, la celebració va ser pionera en els castells nocturns i va arribar a rivalitzar amb la Diada de Sant Fèlix La festa de Màrtirs Street l'any 1986. Foto: Màrtirs Street. Avui és la plaça del Vall del Castell, però durant el franquisme aquest espai era conegut com a carrer dels Màrtirs (Calle de los Mártires). Va ser precisament aquí on, l'any 1967, un grup de veïns va impulsar una festa popular que acabaria convertint-se en una de les cites més emblemàtiqu

La rotació de formacions convidades va començar a decaure el 2013 La banda de música Beeston and District Pipe Band Society d'Escòcia a la Festa Major de Vilafranca de l'any 1991. La imatge mostra la banda a la plaça de Santa Maria. Fons Jordi Valls (ACAP). La banda de música és, sens dubte, un dels elements sonors més característics de la Festa Major de Vilafranca. Acompanya les cercaviles, les processons i els principals actes festius, però la seva presència també ha estat

La descoberta d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil reescriu una pàgina de la història de Vilafranca La façana del col·legi Sant Ramon de Penyafort. Foto: L'Espurna. La investigació de L'Espurna resol en exclusiva una de les grans llegendes urbanes de Vilafranca del Penedès. El que durant dècades s'havia considerat un suposat túnel subterrani és, en realitat, un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil. La infraestructura, de grans dimensions, era desconeguda fins

Als anys 70, la façana de l'Ajuntament lluïa un estendard amb l'escut de la vila per Festa Major L'antiga bandera de Vilafranca. Foto: Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. Vilafranca del Penedès és una de les poques capitals de comarca de Catalunya i un dels pocs municipis de l’Alt Penedès que no disposa d’una bandera oficial. Tot i que durant uns anys la vila va tenir un estendard propi, aquest mai va ser aprovat formalment pel ple municipal i, amb el pas dels anys, ha acabat de

Un recorregut pels espais més significatius del conflicte a la capital de l'Alt Penedès Mapa de refugis a Vilafranca durant la Guerra Civil. La ruta de la Guerra Civil 1936-1939 a Vilafranca va començar al saló de sessions de l’Ajuntament. La Comissió per a la Memòria organitzà aquesta visita, que forma part del cicle sobre les guerres a Vilafranca que ha desplegat durant aquest curs. Així ho explicà en Pere Sàbat i ho arrodoní la regidora de Cultura, Àngels Dalmau. El profe

La capital catalana va fer festes durant tres mesos, amb una processó de deu hores Sant Raimon de Penyafort. Foto: L'Espurna. Fa 425 anys, Vilafranca i Barcelona —sobretot— van fer unes grans festes perquè l’Església Catòlica va fer sant —canonitzar— Raimon de Penyafort. Era l’any 1601, el primer del segle XVII. Barcelona va viure tres mesos de festa i el 24 de maig feu una gran processó. Vilafranca va ser més mesurada però, entre altres coses, també va fer una llarga process