Tornar a mirar Vilafranca
El VINSEUM ens convida aquesta tardor a redescobrir la història i les persones que han construït Vilafranca
La tardor té una manera particular de fer-nos tornar.
Després de l’estiu, Vilafranca recupera el seu ritme. Els carrers es tornen a omplir, les escoles obren les portes, les entitats reprenen l’activitat i l’agenda de la ciutat torna a recordar-nos que aquí sempre hi ha alguna cosa per fer, per compartir o per descobrir.
I potser aquest retorn és també una bona oportunitat per tornar a mirar la ciutat. Mirar-la amb una mica més de calma. Amb la voluntat de descobrir allò que tenim tan a prop i que, de vegades, donem per conegut.
Una ciutat no és només els seus carrers, les seves places o els seus edificis. Una ciutat també és la memòria que conserva, les persones que l’han construïda, les activitats que l’han fet créixer i les històries que expliquen per què avui és com és.
I aquí és on el VINSEUM té un paper que va molt més enllà de ser un museu del vi. El VINSEUM és també una porta d’entrada a Vilafranca i al Penedès. Una manera d’entendre la relació profunda entre el territori, la vinya i el vi, però també entre la nostra economia, la nostra cultura, les nostres tradicions i la manera com hem anat construint comunitat al llarg del temps.
Aquesta tardor, el museu ens ofereix noves ocasions per fer-ho.
L’exposició “Vilafranca 1926: l’embrió de la modernitat?” ens convida a fixar-nos en un moment concret de la història de la ciutat i a descobrir com aquella Vilafranca es preparava per entrar en una nova etapa. Però, sobretot, ens convida a fer-nos preguntes: Què ha canviat des d’aleshores? Què hem mantingut? Quines decisions han anat configurant la ciutat que avui coneixem? Mirar el passat no és només recordar. També és una manera d’entendre millor el present.
Aquest any, que ja entra a la recta final, la figura de Pau Boada ens ofereix una altra oportunitat per acostar-nos al patrimoni artístic i cultural del Penedès i descobrir, o redescobrir, una figura vinculada profundament al nostre territori.
Però potser el més interessant és que no cal esperar una exposició concreta ni una activitat especial per entrar al VINSEUM.
Hi podem anar amb la família. Amb amics. Sols. Per veure una exposició, participar en una activitat, assistir a un concert o a un tast, o simplement dedicar una estona a mirar.
Perquè els museus també són espais als quals tornem.
I aquesta és, per mi, una de les grans virtuts del VINSEUM: que no és només un lloc que ensenyem quan volem explicar Vilafranca a qui ens visita. És un equipament que forma part de la nostra ciutat i que tenim a l’abast per conèixer-la millor nosaltres mateixos.
Potser la tardor és un bon moment per recuperar aquesta mirada. Per tornar a mirar Vilafranca.
Per descobrir que darrere d’una fotografia, d’un objecte, d’una obra d’art, d’una copa de vi o d’un paisatge hi ha persones i històries. Pagesos, artistes, comerciants, famílies, entitats i generacions senceres que han anat deixant la seva empremta en aquesta ciutat i en aquest territori.
I potser aquest és un dels grans valors del patrimoni: que ens permet entendre que la ciutat que tenim avui no ha aparegut del no- res. És el resultat de moltes decisions, moltes mirades i moltes vides.
També de les nostres.
Per això, aquesta tardor, us proposo una cosa molt senzilla: tornar al VINSEUM. No només per conèixer millor el passat, sinó per mirar d’una altra manera el lloc on vivim. Perquè conèixer el patrimoni és també conèixer-nos una mica més a nosaltres mateixos.
I perquè el patrimoni no és només allò que hem rebut. És també allò que decidim mirar, comprendre i transmetre a qui vindrà després.
Vilafranca té moltes històries per explicar. Aquesta tardor pot ser un bon moment per tornar-les a escoltar.
Comentaris