Rere una copa, tot un patrimoni
El VINSEUM pot (i ha de) ser l’espai de transmissió de la cultura del vi, i té tots els ingredients per fer-ho
El mes de setembre, sobretot en el llenguatge vilafranquí, ens porta a parlar d’inicis. El nostre any nou. La culminació de la Festa Major, la més típica i esperada, sempre deixa una vila exhausta, nostàlgica i amb regust de canvi de cicle. Comença el compte enrere: 365 dies per endavant i, amb ells, l’inici d’un nou any lectiu que acostumava a anar acompanyat de l’inici de la verema. I dic acostumava, perquè ja fa anys que no, i enguany menys. Som a inicis de setembre i gairebé tot el raïm ja està al celler.
Una verema marcada per la precocitat, la més primerenca de la història, que s’esperava voluminosa però que, per sort, no ho ha estat tant. De nou, les inclemències climàtiques, aquesta vegada prenent forma d’altes temperatures incansablement prolongades, han deshidratat el raïm abans d’hora i n’han delimitat l’excedent esperat. En canvi, però, s’ha mantingut el mateix preu d’inici: en molts casos sota cost de producció, si és que s’ha pogut vendre, és clar. Hi ha vinya i raïm, però cada vegada una desil·lusió més generalitzada entre els qui cuiden i preserven el nostre paisatge que, com a mínim, ens hauria d’inquietar. Una situació que no ajuda en el context d’incertesa i severa preocupació que ja viu el sector amb la caiguda del consum.
I entre tanta nuvolositat fan falta raigs de pedagogia i espais on diferents agents puguin remar (plegats!) per donar valor a la terra i promoure la cultura del vi. I és, precisament, al VINSEUM on tot això pot confluir i prendre sentit.
Vilafranca té un museu d’interès nacional consolidat com a Museu de les Cultures del Vi de Catalunya que pot (i ha de) ser l’espai de transmissió d’aquest coneixement. I té tots els ingredients per fer-ho. Des d’una exposició permanent on conèixer de primera mà els orígens, els motius històrics i les tècniques d’elaboració, fins a la divulgació de tot el fet cultural que l’orbita, ben reflectit al tercer pis; i també, en una programació cultural molt viva que crea espais d’experiència i reflexió que dinamitzen la vila.
Espais que ens recorden que el vi significa i presideix moltes taules. Que és un punt de trobada, un pretext per compartir àpats, converses i maneres de relacionar-nos que cada vegada semblen més anecdòtiques, però que, al cap i a la fi, potser són una de les poques coses que encara compartim amb aquelles primeres civilitzacions que fa segles ja l’elaboraven.
I així, mica en mica, anar plantant noves llavors de costumisme que vagin allunyant el vi d’aquesta mirada demonitzada que l’ha acabat reduint, massa sovint, al consum d’alcohol. Se li ha de treure banalitat i donar-li context. Modelar-lo com el que és i sempre ha sigut: una conjunció de patrimoni, paisatge, tradicions, gastronomia i cultura.
Vilafranca té l’espai per fer-ho, el Vinseum. Cuidem-lo i gaudim-lo.
Comentaris