El Concurs de Castells: amunt, Verds, no defallim
El “no defallir” es basa en una autoconfiança fruit del treball fet a l’assaig que cal saber administrar
El diumenge 4 d’octubre es va celebrar el 30è Concurs de Castells de Tarragona, descrit com el millor de la història per la qualitat dels castells que les colles hi van bastir.
La victòria final va ser per als Castellers de Vilafranca, colla de la qual formo part, després que la Colla Vella dels Xiquets de Valls ho posés ben difícil.
Al millor concurs vaig poder viure i veure dues espectaculars rondes, amb castells de 9 sense folre i castells de 10, entre altres.
La meva colla, això sí, agafava avantatge gràcies al fet d’haver descarregat el 3d10fm i el 4d10fm. Però a la tercera ronda, el 3d9sf carregat per la Colla Vella i l’intent de pilar de 9 amb folre, manilles i puntals de la meva colla van capgirar la situació.
Després d’haver estat a uns segons de carregar un castell que era clau per guanyar, és evident que l’eufòria canviava de barri.
Sortint de l’interior de la plaça vaig viure una anècdota que vull compartir amb vosaltres.
Hi havia un grupet de gent molt jove amb cares molt llargues. Aleshores, un veterà de la colla es va adreçar al grup i amb veu ferma els va dir: "ep, que això ja ho hem viscut i no s’ha acabat, va!" Val a dir que aquestes van ser les seves paraules, però també val la pena destacar com les va dir.
I és que en cap moment va llevar importància al fet de la caiguda del pilar, però va fer èmfasi en el fet que això no s’havia acabat i encara ens podíem tornar a aixecar.
Immediatament, em va venir al cap aquella frase de l’himne de la nostra colla: amunt Verds, no defallim.
L’actitud d’aquesta persona no és única a la nostra colla. Ans al contrari, m’atreviria a dir que és general.
El “no defallir” es basa en una autoconfiança fruit del treball fet a l’assaig que cal saber administrar.
Tornant a l’anècdota que us he exposat, els ànims no van menystenir, en cap moment, la situació crítica. No va ser un comentari superb o com es diu ara “anar de sobrat”. El missatge era: el que ens ha passat és un cop dur, però res de defallir, que això no s’ha acabat.
I és que l’equilibri, un dels valors castellers, també val per a la confiança. Sabem que podem caure, però també sabem que ens aixecarem.
Penso que tot això ens pot servir de referent a la vida, en general. Posem d’exemple l’àmbit professional.
Estàs cercant feina i et citen per una entrevista on el teu perfil hi encaixa.
L’equilibri de la confiança és evitar dos pensaments: no m’agafaran ja que els altres són millors que jo o hi aniré del tot relaxat, ja que soc molt millor que la resta.
El Concurs no el podíem guanyar pensant que ja no hi havia res a fer, però tampoc menyspreant a la resta de colles i pensant que tot estava superat.
Amb el coixí mental del treball, esforç i bons assaigs fets vam anar cap al 9d9f amb suficient motivació i la justa confiança: això és “l'amunt verds, no defallim”.
Finalment, només em queda dir que m’he centrat en el concurs, però el no defallir el podreu trobar al llarg de la nostra història. Si voleu, doneu un cop d’ull a la Diada de Sant Fèlix i a la Diada de Tots Sants de l’any passat i en l’evolució dels resultats trobareu aquest esperit.
La llarga història ens reforça... Castellers de Vilafranca, amunt, verds, no defallim!
Felicitats a tota la colla, a la nostra afició i a celebrar-ho!
Comentaris