5 dites i refranys de la Castanyada i Tots Sants que no podem perdre

Del fred a les collites, un llegat oral que ens acosta a la saviesa dels nostres avantpassats

Amb l’arribada de Tots Sants, el refranyer popular català recupera protagonisme. Generació rere generació, les dites han servit per interpretar els canvis del temps, orientar les feines agrícoles i transmetre costums i creences. Algunes d’aquestes expressions, vinculades a la tardor i al cicle de la natura, formen part de la memòria oral del país. A L’Espurna, en recuperem cinc que val la pena mantenir vives.

1. Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants

Una dita que anuncia l’arribada del fred i el final dels dies més càlids. El refrany associa la festivitat de l’1 de novembre amb el canvi d’armari: és hora de guardar el ventall i preparar-se per a les temperatures més baixes.

2. Any de bolets, any de castanyes

La saviesa popular relaciona dos dels productes més característics de la tardor. Les pluges i les condicions meteorològiques poden afavorir tant el creixement dels bolets com la producció de castanyes, dos aliments estretament vinculats a aquesta època de l’any.

3. Per Tots Sants, les olives a les mans

El refrany recorda la importància del calendari agrícola i de les feines del camp. La tardor és temps de collita de l’oliva en moltes zones de Catalunya, tot i que l’inici i el ritme de la recol·lecció varien segons la varietat, el territori i les condicions de cada any.

4. Els pecats de Carnaval surten per Tots Sants

Una expressió que juga amb el contrast entre dues festivitats separades per mesos. El Carnaval, associat tradicionalment a la disbauxa, queda lluny de la solemnitat de Tots Sants, una diada vinculada a la memòria dels difunts i a la tradició religiosa. La dita evoca, en to moralitzador, la idea que les accions acaben tenint conseqüències.

5. Per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs

Una dita que descriu el paisatge de tardor i l’arribada del fred. Mentre els camps poden conservar el verd després de les pluges, les primeres nevades ja poden emblanquinar els cims de les muntanyes. Una imatge que reflecteix el contrast entre la terra i l’alta muntanya quan s’acosta l’hivern.

Cinc dites que ens parlen del temps, la pagesia i la manera com els nostres avantpassats interpretaven el món. Recuperar-les és també preservar una part del patrimoni oral català i evitar que expressions transmeses durant generacions caiguin en l’oblit.