top of page

Les catànies, gairebé cent anys de dolçor

Oct 29
4 min de lectura


S'ha parlat recentment de les catànies que sembla que només tenen vuitanta anys, de manera que dos dels sotasignats, com a membres de la família vinculada a qui en realitat va crear aquests bombons exquisits i, un tercer, com a estudiós de la qüestió, ens veiem en la necessitat d’exposar el següent:

 

Les saboroses ametlles caramel·litzades, recobertes d’una pasta blanca ensucrada, de tipus praliné, i empolsimades de cacau, que han estat conegudes tradicionalment amb el nom de catànies, les va “inventar” Joan Trens Ribas, un besoncle de dos dels que signem, és a dir, un germà del nostre avi Marià –o, més popularment, Mariano–, qui va regentar durant molts anys, com a pastisser, el nostrat i conegut Forn de Sant Joan. El seu germà, tretze anys més gran i també pastisser, tenia l’obrador al carrer de la Font, on encara avui dia es poden veure, a la façana de l’edifici que l’acollia, uns esgrafiats al·legòrics als cereals i el cacau i un aplec de rajoles de ceràmica, amb imatges que fan referència a la xocolata desfeta i a les típiques coques de Vilafranca; ambdues intervencions originals són obra de l’arquitecte i artista gironí Jaume Busquets.

 

Una rebesàvia dels nostres dos confrares familiars, Cecília Catani, havia estat la darrera pubilla de la nissaga de Cal Catani, una casa pairal del mateix carrer de la Font que acabaria donant nom al que ha estat el més cèlebre dels dolços elaborats a casa nostra; i cal afegir que el mot Catani –ja hem vist que en realitat era un cognom– acabaria extingint-se, en l'àmbit vilafranquí, perquè no hi hagué descendència masculina del matrimoni entre Carles Catani i Cecília Silvellà, pares de la Cecília suara al·ludida, la qual es casaria amb Joan Trens Germà. D’aquesta unió naixeria Joan Trens Catani, pare de Joan Trens Blanch i avi de Joan Trens Urgellès, el progenitor, aquest darrer, dels dos germans pastissers que tanta experiència van aportar a la rebosteria vilafranquina (1).

 

Joan Trens Ribas havia fet l’aprenentatge de xocolater artesà a Barcelona, abans que, a Vilafranca, fa més de cent anys, el seu ponderat establiment del carrer de la Font esdevingués del tot emblemàtic en l’agraït món de les postres, i ho va ser durant una bona part del segle XX; la seva ‘xocolata a la pedra’ obtindria reconeixement i anomenada al costat d’altres productes de llepolies. A la taula de marbre que presidia l’obrador, l’esperit inquiet del pastisser el menava sovint a assajar i experimentar diverses tècniques d’elaboració; d’aquestes provatures en fou testimoni la Victorina Boada (2), que hi treballava; i d’una d’elles naixeria la idea de caramel·litzar ametlles de la varietat marcona i recobrir-les amb quelcom que pogués recordar la xocolata: havien nascut així les famoses catànies, tot i que originàriament, atesa la seva textura cruixent i, tal volta, per fer més entenedora la combinació dels ingredients que contenien, van ser comercialitzades amb el nom de cro-crems. Tanmateix, la denominació de catànies acabaria imposant-se popularment (3), sobretot a Vilafranca, d’una manera aclaparadora.

 

Tot això succeïa a la primeria de la dècada dels anys trenta del segle passat. Aleshores, un dels ajudants de Joan Trens que treballava al seu obrador era Josep Cudié, el qual, més tard, es plantaria pel seu compte per tal de comercialitzar el mateix producte creat pel que havia estat el seu patró. I quan l’hereu de Cal Catani es va morir, l’any 1966, ja havia deixat el negoci en mans de les seves dues filles: la pastisseria, ubicada llavors a la rambla de Nostra Senyora, per a la Feli, mentre que de l’obrador xocolater, que havia estat traslladat al carrer de Puigmoltó, se’n faria càrrec l’Assumpta; aquesta comptava com a treballadors amb la parella formada per la Rosa Via i el Francesc, Paco, Sánchez, un matrimoni que a la llarga acabaria fent-se càrrec de l’empresa –incloent-hi la maquinària, elements del mobiliari i els estris precisos–, amb el nom de Catànies Via, tot establint-se, l’any 1977, al carrer de l’Alguer de la nostra vila, on han continuat  mantenint el prestigi encunyat pel seu mestre i predecessor.

 

Pel que fa al periple de l’avi Cudié –del qual ja hem dit que havia creat (fou a la postguerra) la seva pròpia empresa dedicada a l’elaboració de bombons, seguint els cànons que havia après (a partir de l’any 1933) a l’obrador de Joan Trens– cal aclarir que no és veritat que la pastisseria d’aquest darrer tanqués portes el 1946, sinó que es va mantenir –més tard, amb la seva filla Feli al capdavant– fins per allà l’any 1980. I si és cert que el 1968 el deixeble va decidir anomenar catànies als cro-crems, no ho és menys que la primera denominació ja s’havia popularitzat molt abans, tal com hem dit. Semblantment, és incerta l’afirmació que Trens havia mort aquell mateix any 1968, car el seu traspàs s’havia produït dos anys abans. Hi afegirem que si Cudié va decidir patentar les catànies el 1970, també cal tenir en compte que, anys a venir, va haver de fer-ho de comú acord amb els que havien continuat el negoci iniciat per aquell que havia estat fins feia poc el descendent de Cal Catani de major edat. I si fos veritat que les catànies tenen vuitanta anys, això voldria dir que daten del 1946, una data anterior al 1970 (o al 1973, segons informació diversa), quan presumptament van ser registrades per la família Cudié. Ningú no parla del 1946 per acreditar la vuitantena... Senzillament, perquè en aquesta data les catànies ja feia temps que s’havien “inventat”. 


Joan Trens Miró, Antoni Rossell Trens i Joan Solé Bordes


(1) Tota aquesta informació ha estat manllevada d’una obra de referència: “El Llibre de les Catànies i les Coques de Vilafranca. Postres i llepolies del Penedès”, de Joan Solé Bordes i Joan Cercó Rimbau, publicada per Cossetània Edicions, l’any 2009.

(2) Notícia facilitada pel seu fill, Josep Junyent.

(3) Segons recorda Paco Sánchez, que va continuar el negoci xocolater de Joan Trens, el nom li va suggerir un amic barceloní, argumentant que el considerava molt més adient i atractiu.

Comentaris


Som el mitjà cultural de Vilafranca-5.png
bottom of page