La talla que va sortir entre 1939 i 1959 es conserva a la rerebotiga de la Impremta Esteva, un espai convertit en petit santuari familiar L'antiga imatge de sant Fèlix. Autor desconegut. ACAP. A la plaça de la Constitució, sota les voltes, a la rerebotiga de la Impremta Esteva, hi té estada fixa la vella imatge de sant Fèlix que, durant vint anys (1939-1959), va presidir la Festa Major de Vilafranca. Cal Papitu Esteva és l’altra casa de sant Fèlix, o la casa de l’altre Sant F

Vilafranca ja tenia una celebració consolidada quan amb prou feines arribava als 3.500 habitants Sant Fèlix en processó a la plaça de Jaume I, l'any 1949. Foto: Enric Torruella Pausas. Fons: VINSEUM. ACAP. Enguany fa 250 anys del nomenament de sant Fèlix com a copatró de Vilafranca. La data definitiva i documentada d'aquest fet va ser el 30 de gener de 1776, fet pel qual aquell mateix agost la festa major vilafranquina ja es va celebrar un 30 d'agost i no pas el dia 15, com e

L’arribada de les relíquies romanes el 1700 va impulsar una devoció que va anar guanyant protagonisme durant el segle XVIII L'antiga façana de Santa Maria, l'any 1903. Fons VINSEUM, autor desconegut, ACAP. Avui costa imaginar una Festa Major de Vilafranca que no tingui Sant Fèlix com a protagonista. El 30 d’agost és la data més assenyalada del calendari vilafranquí i la figura del màrtir romà forma part indissociable de la identitat de la festa. Però no sempre va ser així. Ab

La processó més llarga de la història va ser el 1963, amb un recorregut de 3,1 quilòmetres Mapa interactiu, creat per l'Espurna, en què es pot consultar tota la informació de les processors dels darrers 100 anys. La Festa Major de Vilafranca té la peculiaritat de tenir tres processons anuals. Aquesta és una tradició que ve de lluny i que és indestriable de l'estructura festiva vilafranquina, fet que ha comportat que, amb l'acumulació dels anys, siguin molts els carrers que ha

Trens va ser l'impulsor de l'actual imatge de Sant Fèlix i d’un llegat cultural de gran abast Manuel Trens, rebent la Medalla de la Vila el 30 d'agost de 1974. Fons de l'Ajuntament de Vilafranca. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (ACAP). Ara fa cinquanta anys, el 26 d’abril de 1976, moria a Barcelona el vilafranquí Manuel Trens i Ribas a l’edat dels 84 anys. La seva desaparició marcava el final d’una trajectòria intel·lectual i eclesiàstica que s’havia allargat durant bona part

Serà la 23a vegada que la darrera processó arriba en aquest barri L'inici de la processó del 31 de l'any passat. Foto: L'Espurna. L’Entrada de Sant Fèlix del dia 31 tindrà lloc a casa de Roger Santacana , situada al carrer de Moja, número 8 , al barri del Poble Nou. Com marca la tradició, tots els balls del seguici sortiran des de la plaça de Jaume I i recorreran un itinerari relativament curt i força lineal. El recorregut s’iniciarà pel carrer de Sant Bernat i continuarà p

Les efemèrdies han permès obrir el debat sobre el paper del copatró en el passat, present i futur Tot s’ha estructurat a través de tres efemèrides, ja que la consolidació del màrtir com a símbol inequívoc de la vila va ser progressiu. L'arrencada amb els 325 anys de la concessió Tot va començar el dissabte, 26 d’octubre de 2024 , dia en què es commemoraven exactament els 325 anys que es van concedir a Vilafranca les relíquies de qui acabaria sent el seu nou copatró. Aquell m

L'escultor va pastar l’obra al terra del Vinseum un matí de Festa Major L’escultor italià Guido Dettoni della Grazia (Milà, 1945 – Barcelona, 2026) ha mort el 6 de març. Dettoni, fascinat pel misteri místic de sant Fèlix de Vilafranca, deixa dues obres emblemàtiques a la vila: el pilar de la rotonda de l’Esplai i la icona de sant Fèlix, que encara es pot veure a la biblioteca Torras i Bages, on es va exposar a l’agost en la mostra sobre records de la Festa Major. La connexió